Acceso usuarios
Oxana Jeoung Rakova
Este estudio de caso investiga cómo la transformación digital de la gobernanza del diseño urbano tras el brote de COVID-19 ha provocado cambios en los enfoques del diseño participativo ciudadano en Seúl (Corea del Sur). A partir de datos empíricos de la Oficina de Diseño Ciudadano de Seúl —un programa participativo anual iniciado por el Gobierno Metropolitano de Seúl en 2015— y entrevistas con facilitadores y participantes, el estudio examina etnográficamente la aparición de nuevos actores locales del diseño en circunstancias imprevistas como la pandemia. La investigación arroja luz sobre las diversas capacidades y funciones de intermediación de herramientas de colaboración digital como ZoomTM y MuralTM, que no solo permitieron la participación ciudadana en el diseño durante la pandemia, sino que también desafiaron las prácticas establecidas en el diseño participativo impulsado por las instituciones en Corea. Al contextualizar este análisis en una coyuntura histórica turbulenta, el estudio demuestra la eficacia de la etnografía a distancia para descubrir la influencia de "más-que-humanos" en el diseño participativo dentro del singular entorno sociocultural de Corea del Sur.
Aquest estudi de cas investiga com la transformació digital de la governança del disseny urbà després del brot de COVID-19 ha provocat canvis en els enfocaments del disseny participatiu ciutadà a Seül (Corea del Sud). A partir de dades empíriques de l'Oficina de Disseny Ciutadà de Seül —un programa participatiu anual iniciat pel Govern Metropolità de Seül el 2015— i entrevistes amb facilitadors i participants, l'estudi examina etnogràficament l'aparició de nous actors locals del disseny en circumstàncies com la pandèmica. La investigació posa llum sobre les diverses capacitats i funcions d'intermediació d'eines de col·laboració digital com ZoomTM i MuralTM, que no només van permetre la participació ciutadana en el disseny durant la pandèmia, sinó que també van desafiar les pràctiques establertes en el disseny participatiu impulsat per les institucions a Corea. Quan contextualitzem aquesta anàlisi en una conjuntura històrica turbulenta, l'estudi demostra l'eficàcia de l'etnografia a distància per descobrir la influència de "més-que-humans" en el disseny participatiu dins del singular entorn sociocultural de Corea del Sud.
This case study investigates how the digital transformation of urban design governance following the COVID-19 outbreak has led to changes in approaches to citizen participatory design in Seoul, South Korea. Drawing on empirical data from the Seoul Citizen Design Bureau – an annual participatory program initiated by the Seoul Metropolitan Government since 2015 – and interviews with facilitators and participants, the study ethnographically examines the emergence of new local design actors amid unforeseen circumstances like the pandemic. The research sheds light on the diverse capacities and intermediary roles of digital collaboration tools such as ZoomTM and MuralTM, which not only enabled citizen involvement in design during the pandemic but also challenged established practices in institution-driven participatory design in Korea. By contextualising this analysis within a turbulent historical juncture, the study demonstrates the effectiveness of remote ethnography in uncovering the influence of “more-than-humans” in participatory design within the unique sociocultural setting of South Korea.
