Acceso usuarios
Maria del Mar Gené Cuairan, Eloi Sànchez Rivas
Este ensayo explora el papel de la clase creativa como fuerzasocioeconómica clave en el desarrollo postindustrial de las ciudades, cuestionando teorías de Richard Florida. Estudia la transformación de L’Hospitalet de Llobregat, analizando las estrategias institucionales para atraer a la clase creativa, y su impacto en el desarrollo económico, cultural y urbano generando identidad de lugar. Se distinguen tres fases: esfuerzos iniciales para establecer el distrito, la llegada de bohemios y el surgimiento de marcas, y los riesgos de desplazamiento local. Se cuestiona si la lógica cultural del distrito oculta motivos económicos, abordando los consecuentes riesgos de gentrificación y pérdida de identidad local.
Aquest assaig explora el paper de la classe creativa com a força socioeconòmica clau en el desenvolupament postindustrial de les ciutats, qüestionant teories de Richard Florida. Estudia la transformació de L'Hospitalet de Llobregat, analitzant les estratègies institucionals per a atreure a la classe creativa, i el seu impacte en el desenvolupament econòmic, cultural i urbà generant identitat de lloc. Es distingeixen tres fases: esforços inicials per a establir el districte, l'arribada de bohemis i el sorgiment de marques, i els riscos de desplaçament local. Es qüestiona si la lògica cultural del districte oculta motius econòmics, abordant els conseqüents riscos de gentrificació i pèrdua d'identitat local.
This paper explores the role of the creative class as a key socioeconomic force in the post-industrial development of cities. While dissecting Richard Florida’s theories, it focuses on the transformation of L’Hospitalet into a cultural epicenter, examining the institutional strategies to attract the creative class, investigating its impact on economic, cultural, and urban development generating identity of place branding. Three phases are identified: the institutional efforts to establish the district, a bohemian influx and the emergence of brands, and potential displacement risks for locals. The paper questions whether the cultural rationale for the district conceals economic motives, addressing gentrification risks and local identity loss.
