Acceso usuarios
Salvador Oliva i Llinàs
Este artículo hace una valoración de Ricardo II, la más lírica de las obras históricas de Shakespeare. Se trata de una obra poco estudiada, poco valorada, poco representada y menos popular en comparación con otras del mismo autor. Su valor reside en la palabra y en el verso, así favoreciendo la calidad lírica hasta en las escenas que parecen marginales. En el artículo se analizan paralelismos que aparecen en algunas escenas, el aumento del lirismo en el declive del rey Ricardo II y el uso de palabras repetidas como “tierra” y “sangre”, las cuales permiten al autor crear diferentes atmosferas dentro de la obra. El momento más lírico es el período de Ricardo en prisión. Las palabras y el verso revelan de forma excelsa el estado de ánimo de Ricardo, una mezcla de sensatez y locura. Se deja entrever, a través de diferentes comparaciones que aparecen en las reflexiones del personaje, la tristeza de su mundo interior.
Aquest article fa una valoración de Ricard II, la més lírica de les obres històriques de Shakespeare. És una obra amb pocs estudis que ha estat poc valorada i poc representada i que és menys popular en comparació a altres. El seu valor rau en la paraula i en el vers, els quals conformen una obra d’una gran qualitat lírica que es fa evident fins i tot en escenes que semblen marginals. A l’article s'analitzen paral·lelismes que apareixen en algunes escenes, l’augment del lirisme en la davallada del rei Ricard II i l’ús de paraules repetides com "terra" i "sang", gràcies a les quals l'autor crea les diferents atmosferes dins l'obra. El moment més líric es troba en l’estada de Ricard a la presó. Les paraules i el vers revelen excel·lentment l’estat d’ànim de Ricard, una mescla de sensatesa i de follia. Hi traspua, a través de diverses comparacions que apareixen en les reflexions del personatge, la tristesa del seu món interior.
This article highlights the importance of Richard II, the most lyrical of Shakespeare's historical plays. Few studies have been dedicated to this work, which has been undervalued and underperformed and is less popular compared to others. The value of the play lies in the words and the verse that, in their sum, make up a work of great lyrical quality, even in scenes that appear marginal. The article analyses parallels that appear in some scenes, the increase in lyricism accompanying King Richard II's downfall and the use of repeated words such as "land" and "blood", through which the author clearly communicates the various ambiences within the work. The most lyrical moment takes place during Richard's stay in prison. The words and verse perfectly reveal Richard's state of mind, a mixture of sanity and madness. They manifest, through various comparisons that appear in the character's reflections, the sadness of his inner world.
