Desde que los antiguos griegos se ocuparan por primera vez de hacer posible el aprendizaje de hablar bien, han sido numerosas las personas que a lo largo de la historia han recogido este testamento para desarrollar sus capacidades profesionales a través de una serie de técnicas que subrayaban la influencia que por medio de la palabra hablada se tenía sobre un auditorio. Estas prácticas son más relevantes dentro del campo teatral. Para una mejor comprensión de estos puntos y tomando como referencia algunos de los entrenamientos que en el ámbito vocal se han instaurado en la docencia teatral, desde Aristóteles hasta Anne Bogart, el presente artículo expone la evolución de las diferentes técnicas centradas en el uso de la voz escénica a lo largo de los siglos XX y XXI .
Des que els antics grecs es van ocupar per primera vegada de fer possible l’aprenentatge de parlar bé, han estat nombroses les persones que al llarg de la història han recollit aquest testimoni per desenvolupar les seves capacitats professionals a través d’una sèrie de tècniques que subratllaven la influència que, per mitjà de la paraula parlada, es tenia sobre un auditori. Aquestes pràctiques són més rellevants dins l’àmbit teatral. Per a una millor comprensió d’aquests punts i prenent com a referència alguns dels entrenaments que s’han instaurat en l’àmbit vocal en la docència teatral, des d’Aristòtil fins a Anne Bogart, aquest article exposa l’evolució de les diferents tècniques centrades en l’ús de la veu escènica al llarg dels segles XX i XXI.
Ever since the ancient Greeks first attempted to make it possible to learn to speak well, many others throughout history have taken the baton in order to develop their professional skills through a series of techniques that underscored the influence that the spoken word allows one to have on an audience. These practices are most relevant within the theatrical field. For a better understanding of such practices, this paper presents the evolution of the various techniques centred on the use of stage voice throughout the 20th and 21st centuries, taking as a reference some of the voice training methodologies that have been established in theatrical teaching, from Aristotle to Anne Bogart.