Una respuesta breve a la pregunta de si cambian las lenguas cuando son digitalizada sería negativa. La respuesta más extensa es un poco más compleja, ya que implica distinguir entre diferentes niveles y registros de la lengua. El artículo aborda la evolución y el impacto del ámbito digital sobre la dimensión de la oralidad y la escrituralidad, discutiendo la aplicabilidad del modelo de Koch y Oesterreicher (1985, 2011) en el contexto digital moderno. El artículo se dedica de manera central a dos cuestiones del ciberlenguaje que conciernen a la oralidad y la escrituralidad. Por un lado, se trata de cómo la comunicación digital se distingue medialmente de la distinción convencional entre el medio gráfico (visual) y el medio fónico. En este contexto, se examinan las propiedades semióticas de los emojis desde una perspectiva escritural-lingüística y se comparan con las propiedades semióticas de los signos lingüísticos tradicionales (según de Saussure 1945). Se argumenta que los textos digitales están caracterizados por un uso híbrido y multimodal de la escritura, que representa una especie de nueva escritura jeroglífica por la coexistencia de sistemas de signos iconográficos y alfabéticos. También se discuten los aspectos conceptuales del ciberlenguaje, destacando que el medio desempeña un papel más importante e interactúa más con el nivel conceptual en la comunicación digital de lo que Koch y Oesterreicher habían previsto. Por último, se considera el impacto de los emojis y otros elementos digitales como formas de expresión que modifican la proximidad comunicativa y que, al ser introducidos masivamente y de manera no formal, representan un tipo de cambio lingüístico «desde abajo».
Una resposta breu a la pregunta de si canvien les llengües quan són digitalitzades, seria negativa. Ara bé, una resposta més extensa és una mica més complexa, ja que implica distingir entre diferents nivells i registres de la llengua. L’article aborda l’evolució i l’impacte de l’àmbit digital sobre la dimensió de l’oralitat i l’escripturalitat i discuteix l’aplicabilitat del model de Koch i Oesterreicher (1985, 2011) en el context digital modern. L’article es dedica de manera central a dues qüestions del ciberllenguatge que concerneixen l’oralitat i l’escripturalitat. D’una banda, es tracta de com la comunicació digital es distingeix medialment de la distinció convencional entre el mitjà gràfic (visual) i el mitjà fònic. En aquest context, s’examinen les propietats semiòtiques dels emojis des d’una perspectiva escriptural-lingüística i es comparen amb les propietats semiòtiques dels signes lingüístics tradicionals (segons de Saussure 1945). S’argumenta que els textos digitals estan caracteritzats per un ús híbrid i multimodal de l’escriptura, que representa una espècie de nova escriptura jeroglífica per la coexistència de sistemes de signes iconogràfics i alfabètics. També es discuteixen els aspectes conceptuals del ciberllenguatge i es destaca que el mitjà exerceix un paper més important i interactua més amb el nivell conceptual en la comunicació digital del que Koch i Oesterreicher havien previst. Finalment, es considera l’impacte dels emojis i altres elements digitals com a formes d’expressió que modifiquen la proximitat comunicativa i que, en ser introduïts massivament i de manera no formal, representen un tipus de canvi lingüístic «des de baix».
A short answer to the question of whether languages change when they are digitized would be negative. The more extensive answer is a bit more complex, as it involves distinguishing between different levels and registers of language. The present article addresses the evolution and impact of the digital realm on the dimensions of orality and scripturality, discussing the applicability of the model by Koch & Oesterreicher (1985, 2011) in the modern digital context. The article focuses centrally on two issues of cyberlanguage concerning orality and scripturality. On one hand, it deals with how digital communication distinctively mediates the conventional distinction between graphic (visual) and phonetic media. In this context, the semiotic properties of emojis are examined from a scriptural-linguistic perspective and compared with the semiotic properties of traditional linguistic signs (according to de Saussure 1945). It is argued that digital texts are characterized by a hybrid and multimodal use of writing, which represents a sort of new hieroglyphic writing through the coexistence of iconographic and alphabetic sign systems. The conceptual aspects of cyberlanguage are also discussed, highlighting that the medium plays a more significant role and interacts more with the conceptual level in digital communication than Koch and Oesterreicher had anticipated. Finally, the impact of emojis and other digital elements as forms of expression that modify communicative proximity and that, being introduced massively and informally, represent a type of linguistic change “from below” is considered.