Sevilla, España
El presente trabajo se inserta en un proyecto de investigación más amplio centrado en el estudio descriptivo del estilo sintáctico-discursivo de varias novelas representativas de la renovación formal de finales de siglo XIX. Al enmarcarse en el paradigma concepcional de oralidad- escrituralidad de Koch y Oesterreicher (2007 [1990]), la investigación incluye el análisis de las figuras de sintaxis, diseñadas inicialmente por Blanche-Benveniste (1985) y aplicadas a la descripción de muestras de mímesis de la oralidad por López Serena (2007, 2022), en los diálogos de dichas obras, con el fin de observar la simulación de la inmediatez comunicativa en un contexto novelístico en el que varios autores finiseculares mostraron de manera expresa la intencionalidad de reproducir la lengua hablada en su creación literaria. En concreto, este artículo detalla los primeros resultados del análisis de los diálogos de varios fragmentos de Camino de perfección y El árbol de la ciencia, obras de un autor especialmente criticado por sus coetáneos por su propensión a la naturalidad y cuyo examen permitirá comprobar si Baroja fue un precursor de la modernidad novelística en la simulación literaria de la oralidad, atribuida hasta ahora solo a escritores de posguerra.
This work is part of a broader research project focused on the descriptive study of the syntactic- discursive style of several novels representative of the formal renewal at the end of the 19th century. When framed in the conceptual paradigm of orality-scripturality of Koch and Oesterreicher (2007 [1990]), the research includes the analysis of the figures of syntax, initially designed by Blanche-Benveniste (1985) and applied to the description of samples of mimesis of orality by López Serena (2007, 2022), in the dialogues of said works, in order to observe the simulation of the immediate communicative in a novelistic context in which several turn-of-the- century authors expressly showed the intention of reproducing the language spoken in his literary creation. Specifically, this article details the first results of the analysis of the dialogues of several fragments of Camino de perfección and El árbol de la ciencia, works by an author especially criticized by his contemporaries for his propensity for naturalness and whose examination will allow us to verify whether Baroja was a precursor of novelistic modernity in the literary simulation of orality, until now attributed only to post-war writers.
El present treball s’insereix en un projecte de recerca més ampli centrat en l’estudi descriptiu de l’estil sintàctic-discursiu de diverses novel·les representatives de la renovació formal de finals de segle XIX. En emmarcar-se en el paradigma concepcional d’oralitat-escripturalitat de Koch i Oesterreicher (2007 [1990]), la recerca inclou l’anàlisi de les figures de sintaxi, dissenyades inicialment per Blanche-Benveniste (1985) i aplicades a la descripció de mostres de mimesi de l’oralitat per López Serena (2007, 2022), en els diàlegs d’aquestes obres, amb la finalitat d’observar la simulació de la immediatesa comunicativa en un context novel·lístic en el qual diversos autors finiseculars van mostrar de manera expressa la intencionalitat de reproduir la llengua parlada en la seva creació literària. En concret, aquest article detalla els primers resultats de l’anàlisi dels diàlegs de diversos fragments de Camino de perfección i El árbol de la ciencia, obres d’un autor especialment criticat pels seus coetanis per la seva propensió a la naturalitat. L’estudi permetrà comprovar si Baroja va ser un precursor de la modernitat novel·lística en la simulació literària de l’oralitat, atribuïda fins ara només a escriptors de postguerra.