Acceso usuarios
Elena Leal Abad
Aunque en un número menor a los de carácter informativo, CORDIAM permite el acceso a un conjunto de textos catalogados como «documentos publicitarios y anuncios varios», que facilita al investigador, dentro del marco teórico y metodológico de las tradiciones discursivas, rastrear usos especializados caracterizadores de estos contextos de carácter infopersuasivo. Este estudio, partiendo de una perspectiva variacionista y del corpus de anuncios impresos facilitado por CORDIAM para los siglos XVIII y XIX, analiza las elecciones lingüísticas que conforman la macroestructura de estas prácticas discursivas en función de las relaciones coste-beneficio, los vínculos interpersonales, así como los factores sociolingüísticos y emocionales, que irán configurando diferentes tipologías de anuncios en función del perfil concepcional (distancia vs. inmediatez comunicativas) y de la adecuación pragmática a los objetivos comunicativos. Estos parámetros determinarán soluciones sintácticas diferenciadas para las distintas secuencias, tanto descriptivas como instruccionales. Los resultados obtenidos permiten establecer un contraste con construcciones lingüísticas halladas para la misma tipología en publicaciones periódicas españolas en las que la macroestructura del anuncio impreso determinaba la presencia de mecanismos gramaticales vinculados a ella, tales como el futuro de subjuntivo y el gerundio adjetival, de carácter residual en la época.
Encara que en un nombre inferior als de caràcter informatiu, CORDIAM permet l’accés a un conjunt de textos catalogats com a «documents publicitaris i anuncis varis», que facilita a l’investigador, dins del marc teòric i metodològic de les tradicions discursives, rastrejar usos especialitzats característics d’aquests contextos de caràcter infopersuasiu. Aquest estudi parteix d’una perspectiva variacionista i fa ús del corpus d’anuncis impresos facilitat per CORDIAM per als segles XVIII i XIX, per tal d’analitzar les eleccions lingüístiques que conformen la macroestructura d’aquestes pràctiques discursives en funció de les relacions cost-benefici, els vincles interpersonals, així com els factors sociolingüístics i emocionals, que aniran configurant diferents tipologies d’anuncis en funció del perfil concepcional (distància vs. immediatesa comunicatives) i de l’adequació pragmàtica als objectius comunicatius. Aquests paràmetres determinaran solucions sintàctiques diferenciades per a les diferents seqüències, tant descriptives com instruccionals. Els resultats obtinguts permeten establir un contrast amb construccions lingüístiques trobades per a la mateixa tipologia en publicacions periòdiques espanyoles en les quals la macroestructura de l’anunci imprès determinava la presència de mecanismes gramaticals vinculats a ella, com ara el futur de subjuntiu i el gerundi adjectival, de caràcter residual en l’època.
CORDIAM provides access to a series of texts catalogued as «advertising documents and miscellaneous advertisements», which allows the researcher, within the theoretical and methodological framework of discursive traditions, to trace the specialised uses that characterise these infopersuasive contexts. This study, departing from a variationist perspective and from the corpus of printed advertisements provided by CORDIAM for the 18th and 19th centuries, examines the linguistic options that configure the macrostructure of these speech practices according to cost-benefit relations, interpersonal relationships, and sociolinguistic and emotional factors, which will shape different typologies of advertisements according to the conceptual profile (distance vs. communicative proximity) and the pragmatic suitability to the communicative objectives. These factors will determine different syntactic solutions for the different sequences, both descriptive and instructional. The results obtained allow us to establish a contrast with linguistic constructions found for the same typology in Spanish newspapers in which the macrostructure of the printed advertisement determined the presence of grammatical mechanisms, such as the future subjunctive and the adjectival gerund, structures considered infrequent in the period analysed.
