Acceso usuarios
[1]
Cordoba, España
Pese a la escasez tradicional de estudios lingüísticos dedicados al llamado primer español moderno datado entre 1675 y 1830, recientes estudios demuestran que en esta época se inician y desarrollan diversos e interesantes cambios en la lengua española de índole gramatical, sintáctica o discursiva. Por ello, dado el creciente interés por el género epistolar debido a su carácter mixto (formulario y coloquial), en el presente trabajo pretendemos contribuir a un mejor conocimiento sobre cómo se construye el discurso en las cartas, comparando las distintas formas de ilación sintáctica, especialmente las estructuras subordinantes y los conectores discursivos, qué elementos oracionales son los más recurrentes, cuál es el valor pragmático con el que se emplean y qué elementos muestran aspectos de la oralidad de la época. Para ello se analizará un corpus inédito de cartas privadas procedentes del Archivo Histórico Provincial de Córdoba.
Malgrat l’escassetat tradicional d’estudis lingüístics dedicats a l’anomenat primer espanyol modern, datat entre 1675 i 1830, estudis recents demostren que en aquesta època s’inicien i desenvolupen en la llengua espanyola canvis diversos i interessants d’índole gramatical, sintàctica o discursiva. Per això, donat el creixent interès pel gènere epistolar a causa del seu caràcter mixt (formulari i col·loquial), en el present treball pretenem contribuir a un millor coneixement de com es construeix el discurs en les cartes, comparant les diferents formes d’il·lació sintàctica, especialment les estructures subordinants i els connectors discursius, quins elements oracionals són els més recurrents, quin és el valor pragmàtic amb el qual s’empren i quins elements mostren aspectes de l’oralitat de l’època. Per a això s’analitzarà un corpus inèdit de cartes privades procedents de l’Arxiu Històric Provincial de Còrdova.
Although traditionally there are few linguistic studies dedicated to the so-called first modern Spanish dated between 1675 and 1830, recent studies show that various interesting changes in the Spanish language of grammatical, syntactic or discursive nature began and developed in 18th century. Therefore, and due to the interest in epistolary gender and its mixed character (formal and colloquial), in this paper we intend to contribute to a better knowledge of how discourse is constructed in letters ―comparing the different forms of syntactic ilation, especially the subordinating structures and discursive connectors―, which orational elements are the most recurrent, what is the pragmatic value with which they are used and which elements show aspects of the orality of the time. For this purpose, an unprecedented corpus of private letters from the Provincial Historical Archive of Córdoba will be analyzed.
