Sevilla, España
Este trabajo analiza el paradigma de las perífrasis de modalidad deber (de) + INF, haber de + INF, haber que + INF y tener que + INF en un corpus compuesto por tres textos representativos de la prosa culta del siglo XVIII y pertenecientes al ámbito de la economía política. El estudio de los datos sigue dos enfoques. En primer lugar, un análisis cuantitativo evalúa la frecuencia de uso cada perífrasis, identifica los valores semánticos principales que estas asumen (obligación/conveniencia por un lado; necesidad/tiempo futuro/epistemicidad, por otro), y examina una serie de variables morfosintácticas, tales como el tiempo y modo del verbo auxiliar, las personas gramaticales, la diátesis verbal, y el aspecto léxico del infinitivo auxiliado. En segundo lugar, se lleva a cabo un análisis textual cualitativo que profundiza en las funciones semánticas de las estructuras perifrásticas a partir del contexto y de la incidencia de la tradicionalidad discursiva en la configuración lingüística de las obras que conforman el corpus.
Aquest treball analitza el paradigma de les perífrasis de modalitat deber (de) + infinitiu, haber de + infinitiu, haber que + infinitiu i tener que + infinitiu en un corpus de tres textos representatius de la prosa culta del segle XVIII i pertanyents a l’àmbit de l’economia política. L’estudi de les dades segueix dos enfocaments. D’una banda, una anàlisi quantitativa avalua la freqüència d’ús cada perífrasi, identifica els valors semàntics principals que aquestes assumeixen (obligació/conveniència; necessitat/temps futur/epistemicitat), i examina una sèrie de variables morfosintàctiques, com ara el temps i mode del verb auxiliar, les persones gramaticals, la diàtesi verbal, i l’aspecte lèxic de l’infinitiu auxiliat. D’altra banda, es duu a terme una anàlisi textual qualitativa que aprofundeix en les funcions semàntiques de les estructures perifràstiques a partir del context i de la incidència de la tradicionalitat discursiva en la configuració lingüística de les obres que conformen el corpus.
This study examines the paradigm of modal verbal periphrases with infinitives in Spanish, specifically deber (de) + INF, haber de + INF, haber que + INF, and tener que + INF. The analysis is based on a corpus of three representative texts from 18th-century formal prose in the field of political economy. The research follows two approaches. First, a quantitative analysis evaluates the frequency of each periphrasis, identifies their main semantic values (obligation/convenience on the one hand, necessity/future time/epistemicity on the other), and examines several morphosyntactic variables, including tense and mood of the auxiliary verb, grammatical person, voice, and the lexical aspect of the infinitive. Second, a qualitative textual analysis explores how these periphrastic structures function semantically within their context, taking into account the influence of discourse traditions on the linguistic configuration of the works in the corpus.