Acceso usuarios
Joan-Rafael Ramos Alfajarín
Este trabajo estudia la lengua catalana como lengua pluricéntrica. Después de una aproximación al concepto de pluricentrismo, se analiza el proceso histórico que ha desembocado en la aparición de más de una variedad estándar en catalán. El estudio se centra en el caso del País Valenciano, donde la adaptación de la normativa fabriana ha hecho posible la consolidación de una variedad estándar valenciana en colaboración con el Instituto de Estudios Catalanes. Ahora bien, las circunstancias sociopolíticas valencianas han llevado a la creación de un centro codificador propio, la Acadèmia Valenciana de la Llengua. El estudio compara los aspectos ortográficos, gramaticales y léxicos de los diferentes modelos de lengua asociados a los varios centros emisores y pone de manifiesto el simbolismo que adquieren determinados rasgos lingüísticos como referentes identitarios.
Aquest treball estudia la llengua catalana com a llengua pluricèntrica. Després d’una aproximació al concepte de pluricentrisme, s’analitza el procés històric que ha desembocat en l’aparició de més d’una varietat estàndard en català. L’estudi se centra en el cas del País València, on l’adaptació de la normativa fabriana ha fet possible la consolidació d’una varietat estàndard valenciana en connivència amb l’Institut d’Estudis Catalans. Ara bé, les circumstàncies sociopolítiques valencianes han portat a la creació d’un centre codificador propi, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’estudi compara els aspectes ortogràfics, gramaticals i lèxics dels diferents models de llengua associats als diversos centres emissors i posa de manifest el simbolisme que adquireixen determinats trets lingüístics com a referents identitaris.
This paper studies the Catalan language as a pluricentric language. We approach the concept of pluricentricity and we deal with the historical process which results in more than one standard variety in Catalan. This research focuses on the area of the Valencian Community where an adaptation of Fabra’s linguistic codification was devised and, subsequently, validated by the Institut d’Estudis Catalans. However, the Valencian socio-political environment caused a new linguistic norm-centre to be born, the Acadèmia Valenciana de la Llengua. We compare the consequences of this pluricentricity, analysing differences in orthography and grammatical and lexical features between the standard variety of Catalonia and that of the Valencian Community. In addition, we address the coexistence of two standard varieties in the Valencian area, where some features are viewed as symbols of identity.
