En este artículo se describen las principales propiedades sintácticas y semánticas de las construcciones pasivas resultativas en catalán y se presenta una propuesta formal para analizarlas en el marco de la nanosintaxis (Fábregas 2008, Ramchand 2008, Starke 2009, entre otros). Una pasiva resultativa expresa siempre el resultado de un acontecimiento previo, es decir, expresa un estado resultativo. Ahora bien, hay dos tipos de estados resultativos, reversibles e irreversibles (Kratzer 2000), y cada uno corresponde a un proceso de formación diferente. La propuesta de análisis sostiene que la formación de la pasiva resultativa implica dos operaciones formales: reducción de la estructura eventiva y argumental del predicado primigenio y estativización de la estructura eventiva. La reducción de la estructura eventiva y argumental implica la exclusión del Sintagma Inicio (Ramchand 2008) del proceso de lexicalización. Si la pasiva resultativa lexicaliza la estructura eventiva hasta Sintagma Proceso, se forma un estado irreversible; si lexicaliza únicamente la proyección Sintagma Resultado, se forma un estado reversible. La estativización de la estructura eventiva se lleva a cabo mediante la incorporación de una preposición de coincidencia central a la estructura del verbo, que convierte el predicado en un estado.
En aquest article es descriuen les principals propietats sintàctiques i semàntiques de les construccions passives resultatives en català i es presenta una proposta formal per a analitzar-les en el marc de la nanosintaxi (Fábregas 2008, Ramchand 2008, Starke 2009, i.a.). Una passiva resultativa expressa sempre el resultat d’un esdeveniment previ, és a dir, expressa un estat resultatiu. Ara bé, hi ha dos tipus d’estats resultatius, reversibles i irreversibles (Kratzer 2000), i cadascun correspon a un procés de formació diferent. La proposta d’anàlisi sosté que la formació de la passiva resultativa implica dues operacions formals: reducció de l’estructura eventiva i argumental del predicat primigeni i estativització de l’estructura eventiva. La reducció de l’estructura eventiva i argumental implica l’exclusió del Sintagma Inici (Ramchand 2008) del procés de lexicalització. Si la passiva resultativa lexicalitza l’estructura eventiva fins a Sintagma Procés, es forma un estat irreversible; si lexicalitza únicament la projecció Sintagma Resultat, es forma un estat reversible. L’estativització de l’estructura eventiva es du a terme mitjançant la incorporació d’una preposició de coincidència central a l’estructura del verb, que converteix el predicat en un estat.
This article describes the main syntactic and semantic properties of resultative passive constructions in Catalan and presents a formal proposal for analysing them within the framework of nanosyntax (Fábregas 2008, Ramchand 2008, Starke 2009; i.a.). A resultative passive always expresses the result of a previous event, that is, a resultative state. However, there are two types of resultative states, reversible and irreversible (Kratzer 2000), each resulting from a different formation process. The proposed analysis argues that the formation of the resultative passive involves two formal operations: reduction of the event and argument structure of the original predicate and stativisation of the event structure. The reduction of the event and argument structure involves excluding the Initiation Phrase (Ramchand 2008) from the lexicalisation process. If the resultative passive lexicalises the event structure up to the Process Phrase, an irreversible state is formed; if it lexicalises only the Result Phrase, a reversible state is formed. The stativisation of the event structure is carried out by incorporating a central coincidence preposition into the verb structure, converting the predicate into a state.