Acceso usuarios
María Ballester Cardell
En un període amb molt escassa activitat normativa en la matèria, el replantejament de la política lingüística, resultat del pacte de govern entre el Partit Popular i Vox, segueix produint una minva de la presència del català en la societat i en les institucions. La Mesa del Parlament de les Illes Balears aprova l’anomenat “Acord per al bilingüisme”, amb l’objectiu principal que tota la documentació oficial i les comunicacions emeses per la Cambra siguin redactades en les dues llengües oficials. L’aprovació definitiva del Reglament municipal per a l’ús de les llengües oficials de l’Ajuntament de Calvià modifica de forma substancial els usos lingüístics institucionals i administratius. En l’esfera de l’educació s’aprova el Pla de lliure elecció de llengua en un context d’incertesa i inseguretat jurídica i sense comptar amb diagnòstics pedagògics previs que en justifiquin la necessitat o l’oportunitat. Encara en l’àmbit de l’ensenyament, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears considera que la sol·licitud dels progenitors perquè s’estableixi almenys el vint-i-cinc per cent de les assignatures troncals en castellà no té suport jurídic.
