Acceso usuarios
Margarita Correia
L’objectiu principal d’aquesta nota és mostrar com el retorn a la democràcia de Portugal (1974) i el Brasil (1985) explica el notable desenvolupament de la llengua portuguesa en els darrers cinquanta anys, i defensa la idea que el desenvolupament d’una llengua està estretament relacionat amb la política i els règims democràtics, en particular. Per complir aquest objectiu, la nota presenta els factors rellevants que considero que han estat fonamentals en aquest canvi dràstic de l’estatus de la llengua portuguesa: els canvis geopolítics, el panorama geolingüístic postcolonial, l’augment de l’educació i l’alfabetització, l’ús del portuguès a les organitzacions internacionals i el creixement econòmic. Un altre objectiu és augmentar i actualitzar la informació general sobre la llengua portuguesa i descriure la seva situació actual al món. La perspectiva adoptada és principalment descriptiva; no obstant això, al llarg de la nota també s’ofereix una interpretació crítica dels fets.
