Acceso usuarios
Narcís Mir i Sala
El contingut i la finalitat principal d’aquesta nota és presentar un seguit de propostes que contribueixin a millorar la posició jurídica i política de la llengua catalana dins del sistema institucional de la Unió Europea. El punt de partida és la situació actual del català com a llengua no oficial de la Unió i la previsió que el seu estatus jurídic actual no millori significativament, com a mínim a curt o mitjà termini, tot i les darreres propostes presentades pel Govern de l’Estat espanyol per impulsar aquest reconeixement d’oficialitat. Les mesures que s’hi formulen parteixen del pressupòsit teòric de la possibilitat d’una interpretació restrictiva de l’àmbit material de la noció d’oficialitat lingüística dins del sistema de la Unió, a fi i efecte de poder reduir els efectes notablement perjudicials del fet de no disposar d’aquesta condició per a les llengües qualificades com a regionals i minoritàries que, tot i amb això, disposen d’un estatus d’oficialitat reconeguda en tot o part del territori d’un estat membre, com seria el cas de la llengua catalana. Finalment, l’article assenyala la possible conveniència que les accions proposades, o si més no algunes, puguin integrar-se com a part d’un programa de govern de la Generalitat de Catalunya en matèria lingüística.
