Acceso usuarios
Carles Royo i Bieto
Les tres gramàtiques normatives publicades des del 2016 per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) utilitzen l’adjectiu preferible per indicar que una determinada opció lingüística té un ús preferent en els registres formals. Al costat de l’opció preferible se’n recull una altra d’alternativa, la interpretació de la qual ha presentat un cert debat sobre si és també una opció adequada en els registres formals o si pertany als registres informals. L’objectiu d’aquest article és analitzar, en el conjunt dels textos normatius actuals de l’IEC, uns quants fenòmens lingüístics que presenten aquestes dues opcions jerarquitzades, per esbrinar com concep l’agent codificador aquesta marca normativa i com considera les opcions no preferibles alternants. La conclusió que se n’extreu és que les opcions alternatives no són adequades en els registres formals, una interpretació restrictiva de la marca “preferible” que els documents normatius posteriors a la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), de l’any 2016, fan més evident.
