Acceso usuarios
Madrid, España
En aquest article s'analitza, des d'una perspectiva jurídica, el dret a comprendre, qüestió en la qual es troben a faltar estudis amb la profunditat necessària. Tractem la diferència entre les paraules comprendre i entendre, i manifestem la nostra preferència per la utilització de la paraula comprendre quan s'enunciï com a dret. Exposem diverses expressions d'aquest dret, tant en l'àmbit internacional com en el cas espanyol, que denoten l'interès creixent per la comprensió en les comunicacions emeses pels poders de l'Estat. Concloem que encara no s'ha delimitat ni la naturalesa concreta ni el contingut essencial d'aquest dret, més enllà del seu reflex en disposicions i textos d’entitat diversa. Finalment, després de determinar la possible naturalesa com a dret constitucional, a més d'estar comprès en la normativa general, enunciem dues propostes. Una suggereix quin pot ser el contingut essencial del dret a comprendre. Una altra, finalment, consisteix a reformular o concebre el dret a comprendre com un dret a rebre comunicacions comprensibles. Així, la responsabilitat comunicativa suposa una obligació per a l'emissor davant un receptor possible, variat i contextualment divers.
