Sebastián Rivero Silva, David Chinarro Vadillo
El presente artículo explora el uso de sistemas de inteligencia artificial en el ámbito judicial, examinando las principales opiniones doctrinales y las posiciones adoptadas por diversos países. Se destaca el papel de la Unión Europea, que se muestra particularmente receptiva al estudio de la inteligencia artificial en la administración pública. Se abordan las problemáticas técnicas y medioambientales que acompañan la implementación de estos sistemas en la justicia, incluyendo la obligación estatal de garantizar la tutela judicial efectiva y las dificultades inherentes a la replicación de las cualidades personales y profesionales del juez humano. Asimismo, se analizan dos enfoques paradigmáticos: el modelo de sustitución judicial aplicado en China a través de los Smart Courts y el modelo asistencial utilizado en Estados Unidos con el algoritmo COMPAS, que ayuda a los jueces en la toma de decisiones jurisdiccionales, especialmente en lo relativo a la privación de libertad. Se subraya la necesidad de un enfoque multidisciplinar en la adopción de la inteligencia artificial en el sistema judicial, considerando no solo los avances técnicos, sino también las implicaciones medioambientales para asegurar una implementación responsable y sostenible.
Aquest article explora l’ús de sistemes d’intel·ligència artificial en l’àmbit judicial, examinant les principals opinions doctrinals i les posicions adoptades per diversos països. Es destaca el paper de la Unió Europea, que es mostra particularment receptiva a l’estudi de la intel·ligència artificial en l’administració pública. S’aborden les problemàtiques tècniques i mediambientals que acompanyen la implementació d’aquests sistemes en la justícia, inclosa l’obligació estatal de garantir la tutela judicial efectiva i les dificultats inherents a la replicació de les qualitats personals i professionals del jutge humà. Així mateix, s’analitzen dos enfocaments paradigmàtics: el model de substitució judicial aplicat a la Xina a través dels Smart Courts i el model assistencial utilitzat als Estats Units amb l’algorisme COMPAS, que ajuda els jutges en la presa de decisions jurisdiccionals, especialment pel que fa a la privació de llibertat. Se subratlla la necessitat d’un enfocament multidisciplinari en l’adopció de la intel·ligència artificial en el sistema judicial, considerant no sols els avenços tècnics, sinó també les implicacions mediambientals per a assegurar una implementació responsable.
This article explores the use of artificial intelligence systems in the judicial field, examining the main doc-trinal opinions and the positions adopted by various countries. It highlights the role of the European Union, which is particularly receptive to the study of artificial intelligence in public administration. The technical and environmental issues accompanying the implementation of these systems in justice are addressed, including the state’s obligation to guarantee effective judicial protection and the difficulties inherent in replicating the personal and professional qualities of the human judge. Two paradigmatic approaches are also analysed: the judicial substitution model applied in China through the “Smart Courts” and the assistive model used in the United States with the COMPAS algorithm, which assists judges in making jurisdictional decisions, especially about deprivation of liberty. We also highlight the need for a multidisciplinary approach in adopting artificial intelligence in the judicial system, considering not only the technical advances but also the environmental implications to ensure a responsible and sustainable implementation.