Acceso usuarios
Teresa De Jesus Portador García, Octavio Alonso Solórzano Tello
El artículo analiza los conflictos socioambientales que generan la instalación y operación de proyectos de energía eólica por empresas transnacionales y con el respaldo de gobiernos de los niveles (local, estatal y federal) en el Istmo de Tehuantepec Oaxaca, México. Se retoma la concepción de la Naturaleza y los territorios como unidad con agencia, vinculadas a las tradiciones y cosmovisiones de los pueblos indígenas. El análisis se realiza desde la geografía crítica latinoamericana y la ecología política, porque permiten explicar y comprender las concepciones que los diversos actores tienen de la Naturaleza y el medio ambiente. También se analizan las resistencias sociales contra los proyectos eólicos que cuestionan las narrativas de las energías “limpias y de la transición energética”. Asimismo, se reposiciona la justicia ambiental, los derechos de los pueblos originarios, los derechos humanos y culturales, y los derechos de la Naturaleza en un contexto de globalización neoliberal (neoextractivismo, saqueo de recursos naturales, degradación del medio ambiente, biodiversidad y ecosistemas).
L'article analitza els conflictes socioambientales que generen la instal·lació i operació de projectes d'energia eòlica per empreses transnacionals i amb el suport de governs dels nivells (local, estatal i *fede-*ral) en l'Istme de Tehuantepec Oaxaca, Mèxic. Es reprèn la concepció de la Naturalesa i els territoris com a unitat amb agència, vinculades a les tradicions i cosmovisions dels pobles originaris. L'anàlisi es realitza des de la geografia crítica llatinoamericana i l'ecologia política, perquè permeten explicar i comprendre les concepcions que els diversos actors tenen de la Naturalesa i el medi ambient. També s'analitzen les resistències socials contra els projectes eòlics que qüestionen les narratives de les energies “netes i de la transició energètica”. Així mateix, es reposiciona la justícia ambiental, els drets dels pobles originaris, els drets humans i culturals, i els drets de la Naturalesa en un context de globalització neoliberal (neoextractivismo, saqueig de recursos naturals, degradació del medi ambient, biodiversitat i ecosistemes).
The article analyzes the socio-environmental conflicts generated by the installation and operation of wind energy projects by transnational companies and with the support of governments at the levels (local, state and federal) in the Isthmus of Tehuantepec Oaxaca, Mexico. The conception of Nature and territories as a unit with agency, linked to the traditions and worldviews of indigenous peoples, is resumed. The analysis is carried out from Latin American critical geography and political ecology, because they allow us to explain and understand the conceptions that the various actors have of Nature and the environment. Social resistance against wind projects that question the narratives of “clean” energies and the energy transition is also analyzed. Likewise, environmental justice, the rights of indigenous peoples, human and cultural rights, and the rights of Nature are repositioned in a context of neoliberal globalization (neo-extractivism), plundering of natural resources, degradation of the environment, biodiversity and ecosystems).
