Aquest treball fa un balanç de la regulació catalana dels límits del dret d’accés deu anys després de la seva aprovació. S’hi exposen les línies mestres de la interpretació casuística efectuada per la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), a les més de set mil resolucions que ha dictat des del 2015, i pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Es conclou que les divergències existents entre la regulació catalana i la bàsica estatal no han plantejat fins ara conflictes rellevants, que els límits al dret d’accés i els seus criteris d’aplicació restrictiva són adequats i porten molt poques vegades (comparativament) a desestimar les sol·licituds d’informació pública que reben les administracions catalanes, que el legislador català no pot afegir límits nous després de l’entrada en vigor del Conveni del Consell d’Europa d’Accés als Documents Públics (encara que sí precisar supòsits de confidencialitat que encaixin en els existents), i que resulta molt més necessari modificar altres aspectes de la regulació del dret d’accés de la Llei 19/2014 que la part relativa als límits.