Acceso usuarios
Oriol Berenguer
Cada vegada hi ha més consens sobre el paper dels sistemes alimentaris globalitzats com a responsables indirectes de moltes violacions del dret a l'alimentació adequada (DAA). Aquest article té com a objectiu explorar diferents vies hermenèutiques de la regulació del DAA per establir un recolzament jurídic que serveixi de base per a les polítiques públiques de foment dels sistemes alimentaris locals. Per a això, serà necessari revisar les etapes i visions associades que han ocorregut per definir el DAA tal com l'entenem ara, així com analitzar els elements del mateix i les obligacions dels Estats que serveixen com a catalitzadores de cadascun d'aquests elements. La disponibilitat alimentària, entesa com a present i futura, i per tant vinculada a la sostenibilitat del sistema alimentari, es converteix en el context climàtic actual en un element clau per convertir DAA com a pedra angular de la transformació dels sistemes alimentaris en clau local, així com l’accés segur i l’adequació tan cultural com nutricional, que troba en els ecosistemes locals la seva garantia.
