Acceso usuarios
Jordi Jaria i Manzano 
El presente trabajo analiza la plausibilidad de la idea de sostenibilidad como concepto nuclear a la hora de diseñar la respuesta política y jurídica a la crisis ambiental global, a partir del llamado Informe Brundtland y su proyección en el Derecho ambiental contemporáneo, que culmina con la definición de los objetivos de desarrollo sostenible de Naciones Unidas. La tesis que aquí se defiende es que la sostenibilidad es incompatible con la historicidad del planeta y que la crisis ambiental global responde a un proceso de transformación planetaria en el que el tiempo histórico y el tiempo geológico se acoplan. Esto genera una modificación del Sistema Tierra en su conjunto que es incompatible con el objetivo de fijar de forma indefinida su configuración, objetivo implícito en el concepto de desarrollo sostenible. Es necesario, en consecuencia, abandonar la aspiración al establecimiento de un ciclo estable de reproducción de las dinámicas planetarias y generar narrativas y conceptos que permitan afrontar las transformaciones en curso. En este sentido, se propone explorar la idea de resiliencia como concepto apropiado para construir prácticas sociales adecuadas en el contexto crítico en el que nos encontramos.
This paper analyses the plausibility of the idea of sustainability as a core concept when designing the political and legal response to the global environmental crisis, starting with the so-called Brundtland Report and its projection in contemporary environmental law, culminating in the definition of the United Nations Sustainable Development Goals. The thesis defended here is that sustainability is incompatible with the historicity of the planet and that the global environmental crisis responds to a process of planetary transformation in which historical time and geological time are coupled. This generates a modification of the Earth System as a whole that is incompatible with the objective of indefinitely fixing its configuration, an objective implicit in the concept of sustainable development. It is, therefore, necessary to abandon the aspiration to establish a stable cycle of reproduction of planetary dynamics and to generate narratives and concepts that allow us to confront the transformations underway. In this sense, it is proposed to explore the idea of resilience as an appropriate concept for constructing adequate social practices in the critical context in which we find ourselves.
El present treball analitza la plausibilitat de la idea de sostenibilitat com a concepte nuclear a l’hora de dissenyar la resposta política i jurídica a la crisi ambiental global, a partir de l’anomenat Informe Brundtland i la seva projecció en el Dret ambiental contemporani, que culmina amb la definició dels objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides. La tesi que aquí es defensa és que la sostenibilitat és incompatible amb la historicitat del planeta i que la crisi ambiental global respon a un procés de transformació planetària en què el temps històric i el temps geològic s’acoblen. Això genera una modificació del Sistema Terra en el seu conjunt que és incompatible amb l’objectiu de fixar de manera indefinida la seva configuració, objectiu implícit en el concepte de desenvolupament sostenible. Cal, en conseqüència, abandonar l’aspiració a l’establiment d’un cicle estable de reproducció de les dinàmiques planetàries i generar narratives i conceptes que permetin afrontar les transformacions en curs. En aquest sentit, es proposa explorar la idea de resiliència com a concepte apropiat per construir pràctiques socials adequades en el context crític en que ens trobem.
