Acceso usuarios
Teresa Fajardo del Castillo 
Ante las crisis planetarias del cambio climático, la pérdida de biodiversidad y la contaminación, es necesaria una revisión de los principios de la política del medio ambiente de la Unión Europea que esté a la altura de los desafíos de nuestro tiempo. Estos principios, dada la marcada sectorialidad del Derecho del medio ambiente de la Unión, constituyen un eje sistémico, que permite su conexión con el Derecho Internacional y con los Derechos nacionales. Pero lo más importante es que estos principios informan el diseño del resto de las políticas europeas conforme a las nuevas necesidades medioambientales, económicas y sociales, y contribuyen a consolidar así un Estado de Derecho ambiental. Dichos principios se encuentran recogidos en el Derecho originario, en el Derecho derivado y en los Programas de Acción, así como en los tratados internacionales de los que la UE y sus Estados miembros son partes. Este Estado de Derecho ambiental se fortalecerá gracias a una interpretación ambiciosa, teleológica y sistémica de las competencias y del marco normativo de la Unión conforme a sus principios medioambientales. Además, es necesario proponer un cambio en el principio de financiación de la política medioambiental europea, que hasta ahora corre a cargo de los presupuestos nacionales. Tras una necesitada reforma del artículo 192.4, el presupuesto de la política medioambiental de la UE debería pasar a financiarse por el presupuesto europeo. A esta reivindicación debería sumarse España cuando ejerza la Presidencia de la UE durante el segundo semestre de 2023.
Davant les crisis planetàries del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació, cal una revisió dels principis de la política del medi ambient de la Unió Europea que estigui a l’alçada dels desafiaments del nostre temps. Aquests principis, atesa la marcada sectorialitat del Dret del medi ambient de la Unió, constitueixen un eix sistèmic que permet la seva connexió amb el Dret Internacional i amb els drets nacionals. Però el més important és que aquests principis informen el disseny de la resta de polítiques europees d’acord amb les noves necessitats mediambientals, econòmiques i socials, i contribueixen així a consolidar un Estat de dret ambiental. Aquests principis es troben recollits en el dret originari, en el dret derivat i en els Programes d’acció, així com en els tractats internacionals dels quals la UE i els seus Estats membres en són parts. Aquest Estat de dret ambiental s’enfortirà gràcies a una interpretació ambiciosa, teleològica i sistèmica de les competències i del marc normatiu de la Unió de conformitat amb els seus principis mediambientals. A més, és necessari proposar un canvi en el principi de finançament de la política mediambiental europea, que fins ara va a càrrec dels pressupostos nacionals. Després d’una necessitada reforma de l’article 192.4, el pressupost de la política mediambiental de la UE hauria de passar a finançar-se pel pressupost europeu. A aquesta reivindicació s’hauria de sumar Espanya quan exerceixi la Presidència de la UE durant el segon semestre de 2023.
In the face of the global crises of climate change, biodiversity loss and pollution, the principles of EU environmental policy need to be revised to meet the challenges of our time. These principles, given the strong sectoral nature of EU environmental law, constitute a systemic axis, which allows for their connection with international law and national laws. But more importantly, these principles inform the design of the rest of European policies in line with new environmental, economic and social needs, and thus contribute to consolidating an environmental rule of law based on these principles. These principles are enshrined in primary and secondary legislation and in the Action Programmes as well as in the international treaties to which the EU and its Member States are parties. This environmental rule of law will be strengthened by an ambitious, teleological and systemic interpretation of the Union’s competences and regulatory framework in line with its environmental principles. In addition, it is necessary to propose a change in the principle of financing European environmental policy, which up to now has been covered by national budgets. Following a much-needed reform of Article 192.4, the budget of the EU’s environmental policy should be financed by the European budget. This demand should be joined by Spain when it holds the Presidency of the EU in the second half of 2023.
