Este artículo analiza la reemigración de mujeres latinoamericanas residentes en España para trabajar en un sector agrícola de la Provenza (Francia) en el contexto posterior a la crisis económica de 2008 y a la ocasionada por la pandemia del covid-19. Se analizan las trayectorias laborales y de movilidad de estas trabajadoras desde una perspectiva feminista, en la que se contempla la articulación entre los cuidados y el trabajo remunerado. Este análisis nos ha permitido aproximarnos tanto a las subjetividades y a las estrategias de las trabajadoras como a las transformaciones que, a raíz de ambas crisis, están teniendo lugar en este enclave de agricultura intensiva provenzal. Los resultados muestran que, para estas mujeres, dicha movilidad posee efectos ambivalentes, pues les ha permitido mejorar sus condiciones de vida y acceder a salarios más elevados, pero también las ha relegado a unos empleos con los que no se identifican y que se caracterizan por una gran dureza física y malas condiciones laborales. Asimismo, hemos visto que, junto a factores estructurales relacionados con la situación socioeconómica y de los mercados laborales, el trabajo reproductivo, concretamente el cuidado de hijos e hijas pequeños, modela las trayectorias profesionales y de movilidad de estas trabajadoras.Este artículo es fruto de una investigación cualitativa, en la que se han realizado observaciones y entrevistas en profundidad.
This paper analyses the re-emigration of Latin American women living in Spain to work in the agricultural sector in Provence (France) after the economic crisis of 2008 and the Covid-19 pandemic. The labour and mobility paths of these workers are analysed from a feminist perspective, taking into account care work and paid work. This analysis allows us to approach both the subjectivities and strategies of the workers and the transformations taking place in this enclave of intensive agriculture as a result of the two crises. The results show that this mobility has had ambivalent effects for these women, as it has allowed them to improve their living conditions and access higher wages, but it has also relegated them to jobs characterised by great physical hardship and poor working conditions, with which they do not identify. We have also seen that, in addition to structural factors related to the socio-economic situation and labour markets, reproductive work, especially childcare, shapes the employment and mobility pathways of these workers.This paper is the result of qualitative research based on observations and in-depth interviews.
Aquest article analitza la reemigració de dones llatinoamericanes residents a Espanya per treballar en un sector agrícola de la Provença (França) en el context posterior a la crisi econòmica de 2008 i a l'ocasionada per la pandèmia de la COVID-19. S'hi analitzen les trajectòries laborals i de mobilitat d'aquestes treballadores des d'una perspectiva feminista, en la qual es contempla l'articulació entre les cures i el treball remunerat. Aquesta anàlisi ens ha permès aproximar-nos tant a les subjectivitats i les estratègies de les treballadores com a les transformacions que, arran de totes dues crisis, tenen lloc en aquest enclavament d'agricultura intensiva provençal. Els resultats mostren que, per a aquestes dones, aquesta mobilitat té efectes ambivalents, perquè els ha permès millorar les seves condicions de vida i accedir a salaris més elevats, però també les ha relegat a unes ocupacions amb les quals no s'identifiquen i que es caracteritzen per una gran duresa física i males condicions laborals. Així mateix, hem vist que, al costat de factors estructurals relacionats amb la situació socioeconòmica i dels mercats laborals, el treball reproductiu, concretament la cura de fills i filles petits, modela les trajectòries professionals i de mobilitat d'aquestes treballadores.Aquest article es fruit d'una investigació qualitativa, en la que s'han realizat observacions i entrevistes en profunditat.