Acceso usuarios
[2]
;
Barbosa, Fernando
[1]
Madrid, España
La crisis económica mundial que estalló en 2008 provocó importantes recortes en el estado del bienestar en España y en toda Europa (Gambino, 2018) que afectaron a ámbitos clave como la sanidad, la educación, la asistencia social y el empleo juvenil. A ello se sumaron drásticas reducciones del gasto público y de las prestaciones sociales que afectaron de forma especialmente grave a las mujeres. A través de un trabajo de campo etnográfico con perspectiva de género y feminista, este artículo intenta arrojar luz sobre las trayectorias de las jóvenes españolas que emigraron a Londres en la ambigua categoría de au pair. La figura de la au pair es interesante porque se trata de una construcción ad hoc, liminal, ambigua, transitoria, configurada de tal manera que se encuentra «entre» categorías, espacios y límites, y que responde a las necesidades de cuidado doméstico de la prole de las familias inglesas como parte de una mercantilización del cuidado provocada por la falta de regulación y recursos por parte del Estado. Las trayectorias y estrategias laborales de las jóvenes españolas se inscriben en un contexto de precariedad laboral en el que las jóvenes con estudios secundarios y superiores buscan autonomía económica y personal, pero se ven obligadas a negociar normas de género para superar desigualdades estructurales que desvalorizan cada vez más el trabajo de los cuidados. La naturalización del cuidado y su atribución a las mujeres, así como la continua asociación de las mujeres con el modelo de «buena madre» sirven para reforzar las jerarquías de género.
La crisi econòmica mundial que va esclatar el 2008 va provocar importants retallades a l’estat del benestar a Espanya i a tot Europa (Gambino, 2018) que van afectar àmbits clau com la sanitat, l’educació, l’assistència social i l’ocupació juvenil. A això, s’hi van afegir dràstiques reduccions de la despesa pública i de les prestacions socials que van afectar de forma especialment greu les dones. A través d’un treball de camp etnogràfic amb perspectiva de gènere i feminista, aquest article intenta fer llum sobre les trajectòries de les joves espanyoles que van emigrar a Londres en l’ambigua categoria d’au-pair. La figura de l’au-pair és interessant perquè es tracta d’una construcció ad hoc, liminar, ambigua, transitòria, configurada de tal manera que es troba «entre» categories, espais i límits, i que respon a les necessitats de cura domèstica de la prole de les famílies angleses com a part d’una mercantilització de la cura provocada per la falta de regulació i recursos per part de l’Estat. Les trajectòries i estratègies laborals de les joves espanyoles s’inscriuen en un context de precarietat laboral en el qual les joves amb estudis secundaris i superiors busquen autonomia econòmica i personal, però es veuen obligades a negociar normes de gènere per superar desigualtats estructurals que desvaloren cada vegada més el treball de les cures. La naturalització de la cura i la seva atribució a les dones, així com la contínua associació de les dones amb el model de «bona mare» serveixen per reforçar les jerarquies de gènere.
The global economic crisis that began in 2008 led to major cuts to the welfare state in Spain and across Europe (Gambino, 2018), affecting key areas such as health, education, social care and youth employment. This was accompanied by drastic reductions in public spending and welfare benefits, which affected women particularly severely. Through ethnographic fieldwork with a gender and feminist perspective, this paper attempts to cast light on the trajectories of young Spanish women who emigrated to London in the ambiguous ‘au pair’ category. The figure of the au pair is interesting because it is an ad hoc, liminal, ambiguous, transient construction configured in such a way that it is ‘between’ categories, spaces and bounds, responding to the domestic care needs of English families’ offspring as part of a commodification of care brought about by a lack of regulation and resources from the state. The employment trajectories and strategies of young Spanish women are embedded in a context of precarious employment, in which young women with secondary and higher education seek financial and personal autonomy but are compelled to negotiate gender norms in order to overcome structural inequalities that increasingly devalue care work. The naturalisation of care and its attribution to women, as well as the ongoing association of women with the ‘good mother’ model, serves to reinforce gender hierarchies.
