Acceso usuarios
Raúl Marcos Martín
Este trabajo presenta el testimonio de una maestra renovadora segoviana que desarrolló su formación inicial durante la transición española. Mediante este artículo pretendemos dar a conocer y analizar su formación inicial y su trayectoria docente, marcada por la relación y el compromiso con la renovación pedagógica. Con todo ello, pretendemos aportar a la historiografía educativa el caso concreto de una maestra que, gracias a su compromiso pedagógico, consiguió llevar a cabo diferentes transformaciones educativas en los diferentes centros en los ejerció –muchas de las cuales siguen todavía en vigor–. Para ello, empleamos el método biográfico-narrativo y el estudio de caso y, más en concreto, la técnica de investigación de las historias de vida, formada a partir de ocho entrevistas semiestructuradas. A través de este método llegamos a la conclusión de que existía un grupo de docentes que encontraba recelo en la novedad y que continuaron desarrollando metodologías antagónicas, algo con lo que se encontró Consuelo en su formación inicial y en varios periodos de su trayectoria docente. Por otro lado, también hemos llegado a la reflexión de que Canarias fue un factor primordial en la formación de Consuelo, pues es donde realmente aprendió y se comprometió con la renovación pedagógica que llevó a cabo hasta el final de sus días como maestra.
Aquest treball presenta el testimoni d’una mestra renovadora segoviana que va desenvolupar la formació inicial durant la transició espanyola. Mitjançant aquest article pretenem donar a conèixer i analitzar les seves formació inicial i trajectòria docent, marcades per la relació i el compromís amb la renovació pedagògica. Amb tot això, pretenem aportar a la historiografia educativa el cas concret d’una mestra que, gràcies al seu compromís pedagògic, va aconseguir dur a terme diferents transformacions educatives als diferents centres en els quals va exercir –moltes de les quals encara continuen en vigor. Per fer-ho, fem servir el mètode biograficonarratiu i l’estudi de cas i, més concretament, la tècnica de recerca de les històries de vida, formada a partir de vuit entrevistes semiestructurades. A través d’aquest mètode vam arribar a la conclusió que hi havia un grup de docents que trobava recel a la novetat i que van continuar desenvolupant metodologies antagòniques, cosa que va trobar Consuelo en la seva formació inicial i en diversos períodes de la seva trajectòria docent. D’altra banda, també hem arribat a la reflexió que les Canàries van ser un factor primordial en la formació de Consuelo, ja que és on realment va aprendre i es va comprometre amb la renovació pedagògica que va dur a terme fins al final dels seus dies com a mestra.
This work presents the testimony of a Segovian renovating teacher who developed her initial training during the Spanish transition, through which we intend to make known and analyze her initial training and her teaching career, marked by the relationship and commitment to pedagogical renewal. With all this, we intend to contribute to educational historiography the specific case of a teacher who, thanks to her pedagogical commitment, managed to carry out different educational transformations in the different centers where she worked – many of which are still in force – . To do this, we use the biographical-narrative method and the case study and, more specifically, the life story research technique, formed from eight semi-structured interviews. Through this method we came to the conclusion that there was a group of teachers who were suspicious of novelty and who continued to develop antagonistic methodologies, something that Consuelo encountered in her initial training and in various periods of her teaching career. On the other hand, we have also come to the reflection that the Canary Islands was a primary factor in Consuelo’s training, since it is where she really learned and was committed to the pedagogical renovating that she carried out until the end of her days as teacher.
