Acceso usuarios
[1]
;
López-Gay, Antonio
[2]
Madrid, España
Barcelona, España
Las transformaciones sociodemográficas asociadas a la gentrificación en algunos barrios de ciudades del sur de Europa están adoptando nuevos rasgos, impulsados por la migración internacional cualificada, la elevada transitoriedad de la nueva población residente y la expansión del turismo urbano. Barcelona, como foco turístico y centro de atracción para la economía del conocimiento, es un ejemplo destacado de estos procesos en los que se entrelazan diversas dinámicas. En este contexto emerge el caso de El Raval, un barrio en el que la sombra de la gentrificación sobrevuela desde hace más de dos décadas, aunque los indicadores sociodemográficos no han acabado de corroborar este proceso de forma inequívoca y general.En este trabajo profundizamos en las dinámicas sociodemográficas más recientes de El Raval a través de los movimientos residenciales y migratorios. Los resultados constatan que, a mediados de la década de 2010, se produjo un importante punto de inflexión en la transformación sociodemográfica del barrio de la mano de la creciente llegada de población extranjera con perfiles educativos y profesionales elevados y un fuerte carácter transitorio. Además, gran parte de la población desplazada también es de origen extranjero y se ve abocada a experimentar trayectorias residenciales especialmente precarias e inestables. La marcha de los grupos de bajos ingresos y su sustitución por profesionales cualificados de origen extranjero está convirtiendo El Raval en un caso emblemático de los procesos de gentrificación transnacional de las ciudades globales del sur de Europa.
Les transformacions sociodemogràfiques associades a la gentrificació en alguns barris de ciutats del sud d'Europa estan adoptant nous trets, impulsats per la migració internacional qualificada, l'elevada transitorietat de la nova població resident i l'expansió del turisme urbà. Barcelona, com a focus turístic i centre d'atracció per a l'economia del coneixement, és un exemple destacat d'aquests processos en els quals s'entrellacen diverses dinàmiques. En aquest context emergeix el cas del Raval, un barri on l'ombra de la gentrificació sobrevola des de fa més de dues dècades, encara que els indicadors sociodemogràfics no han acabat de corroborar aquest procés de manera inequívoca i general.
En aquest treball aprofundim en les dinàmiques sociodemogràfiques més recents del Raval a través dels moviments residencials i migratoris. Els resultats constaten que, a mitjan dècada de 2010, es va produir un important punt d'inflexió en la transformació sociodemogràfica del barri degut a la creixent arribada de població estrangera amb perfils educatius i professionals elevats i un fort caràcter transitori. A més, gran part de la població desplaçada també és d'origen estranger i es veu abocada a experimentar trajectòries residencials especialment precàries i inestables. La marxa dels grups de baixos ingressos i la seva substitució per professionals qualificats d'origen estranger està convertint el Raval en un cas emblemàtic dels processos de gentrificació transnacional de les ciutats globals del sud d'Europa.
The sociodemographic changes associated with gentrification in various neighbourhoods in cities in southern Europe are taking on new characteristics, driven by skilled international migration, the highly transient nature of the new resident populations, and the expansion of urban tourism. Barcelona, as a tourist hub and focal point for the knowledge economy, is a notable example of these processes, which weave together various dynamics. A prime example is the Barcelona neighbourhood of El Raval, which has been touched by gentrification for over two decades, although sociodemographic indicators have not yet conclusively confirmed the process.This study analyses the most recent sociodemographic dynamics in El Raval through an examination of residential and migratory movements. The findings confirm that a significant turning point in the sociodemographic transformation of the neighbourhood occurred in the mid-2010s, driven by the increasing arrival of a foreign population with strong educational and professional backgrounds and a highly transitory nature. Additionally, a substantial portion of the displaced population is also of foreign origin, and faces particularly precarious and unstable housing trajectories. The departure of low-income groups and their replacement by qualified professionals of foreign origin is turning El Raval into an emblematic case of transnational gentrification processes found throughout southern European cities.
