Acceso usuarios
José Ramón Orrantia Cavazos
En este trabajo se analiza la despolitización de los problemas socioecológicos, a través de procesos de privatización de espacios (reservas y concesiones) o de gestión administrativa de recursos. Se critica la alegoría de la ética de bote salvavidas de Garret Hardin como ejemplo de justificaciones de políticas privatizadoras y se señala cómo este tipo de medidas se encuentran presentes en las recomendaciones del Informe Brundtland, el antecedente más importante de la Agenda 2030, los cuales han sido el principal referente a nivel internacional para el diseño de políticas públicas para la eliminación de la pobreza y la promoción de la igualdad dentro de un marco de sostenibilidad. Así, se pretende mostrar la forma en que las políticas internacionales sobre desarrollo sostenible contribuyen al debilitamiento de las democracias nacionales, al desplazar la toma de decisiones a órganos internacionales o corporaciones trasnacionales influyentes.
En aquest treball s'analitza la despolitització dels problemes socioecològics, a través de processos de privatització d'espais (reserves i concessions) o de gestió administrativa de recursos. Es critica l'al·legoria de l'ètica de bot salvavides de Garret Hardin com a exemple de justificacions de polítiques privatitzadores i es senyala com aquest tipus de mesures es troben presents en les recomanacions de l'Informe Brundtland, l'antecedent més important de l'Agenda 2030, els quals han estat el principal referent a nivell internacional per al disseny de polítiques públiques per a l'eliminació de la pobresa i la promoció de la igualtat dins d'un marc de sostenibilitat. Així, es pretén mostrar la forma en què les polítiques internacionals sobre desenvolupament sostenible contribueixen al debilitament de les democràcies nacionals, al desplaçar la presa de decisions a òrgans internacionals o corporacions transnacionals influents.
In this article, we analyze the de-politization of socioecological problems, via processes of privatization of spaces (reserves or concessions) or managerial administration of resources. We start by criticizing Garret Hardin’s lifeboat ethics as an example of justification of privatizing policies, and point out how this type of measures can be found in recommendations made in the Brundtland Report, the most important antecedent of the 2030 Agenda, which have been the main referent, internationally, for the design of public policies for the elimination of poverty and the promotion of equality, within a sustainability framework. Thus, we intend to show the way in which international policies about sustainable development contribute to the weakening of national democracies, by displacing decision-taking processes to international organisms or influential transnational corporations.
