Acceso usuarios
Óscar Molina Romo
Este artículo explora cómo se ha adaptado la negociación colectiva al nuevo escenario inflacionario en la UE-27 y qué papel ha jugado el diálogo social, basado en la información proporcionada por la Red de Corresponsales de Eurofound. El análisis presta especial atención a los mecanismos que configuran las prácticas de fijación de salarios y los salarios negociados y las diferencias entre grupos de trabajadores y sectores. El texto muestra tensiones crecientes en la negociación colectiva como consecuencia de la inflación, pero con un aumento limitado de los niveles de conflicto durante 2022. Además, hay pocas experiencias de pactos de rentas que brinden respuestas coordinadas a la crisis del coste de vida, aunque los mecanismos prevalecientes de coordinación bipartita siguen siendo clave en algunos países. El análisis también confirma un papel limitado de los mecanismos de indexación, lo que contrasta con muchos países donde la inflación tiene un papel formal en la fijación de salarios negociados o incluso el salario mínimo. Finalmente, el análisis sugiere una recuperación más fuerte del poder adquisitivo a través de salarios negociados para grupos de salarios más bajos y sectores con salarios más bajos.
This Working Paper explores how collective bargaining has adapted to the new inflationary scenario in the EU-27 and what role has played in social dialogue. It relies on information provided by the Network of Eurofound Correspondents. The analysis pays particular attention to those mechanisms shaping wage-setting practices and negotiated wages, and the differences across groups of workers and sectors. The working paper shows growing tensions in collective bargaining because of inflation, but a limited increase in conflict levels during 2022. Moreover, there are few experiences of peak-level incomes policies agreements providing coordinated responses to the cost-of-living crisis, though prevailing mechanisms of bipartite coordination have remained key in some countries. The analysis also confirms a limited role for indexation mechanisms, that contrasts with many countries where inflation has a formal role in setting negotiated wages. Finally, the analysis suggests a stronger recovery of purchasing power through negotiated wages for lower wage groups and low pay sectors.
Aquest article explora com s'ha adaptat la negociació col·lectiva al nou escenari inflacionari a la UE-27 i quin paper ha jugat el diàleg social, basat en la informació proporcionada per la Xarxa de Corresponsals d'Eurofound. L'anàlisi presta una atenció especial als mecanismes que configuren les pràctiques de fixació de salaris i els salaris negociats i les diferències entre grups de treballadors i sectors. El text mostra tensions creixents en la negociació col·lectiva com a conseqüència de la inflació, però un augment limitat dels nivells de conflicte durant el 2022. A més, hi ha poques experiències de pactes de rendes que brindin respostes coordinades a la crisi del cost de vida, encara que els mecanismes prevalents de coordinació bipartita continuen sent clau en alguns països. L'anàlisi també confirma un paper limitat dels mecanismes d'indexació, la qual cosa contrasta amb molts països on la inflació té un paper formal en la fixació de salaris negociats o fins i tot el salari mínim. Finalment, l'anàlisi suggereix una recuperació més forta del poder adquisitiu mitjançant salaris negociats per a grups de salaris més baixos i sectors amb salaris més baixos.
