Acceso usuarios
El objetivo del artículo es presentar un análisis sociológico sobre dos debates actuales en torno a la regulación del tiempo de trabajo, la semana laboral de cuatro días y la modalidad del teletrabajo. Por eso, desde la perspectiva de género, se presenta un breve ejercicio histórico sobre la evolución de estos debates, seguido de una aproximación empírica a la realidad actual. El conjunto de estos aspectos históricos, teóricos y empíricos sirve de base para plantear hasta qué punto detrás de las nuevas propuestas políticas persiste un modelo social de referencia que reproduce la lógica de la centralidad productiva y la división sexual del trabajo. En concreto, se argumenta que la persistencia de esta lógica toma la forma de un viejo paradigma enmascarado por nuevas propuestas que se articulan en torno a la reducción de la jornada laboral y la conciliación de la vida laboral y familiar.
This article aims at presenting a critical analysis on two current debates on the regulation of working time, the four-day working week and the telework forms. From a gender perspective, therefore, a brief historical exercise on the evolution of these debates is presented, followed by an empirical approach to current reality. All these historical, theoretical, and empirical features serve as a basis for considering the extent to which a social reference model persists behind the new political proposals, which reproduces the logic of productive centrality and the sexual division of labour. In particular, it is argued that the persistence of this logic takes the form of an old paradigm masked by new proposals that are put forward on working hours reductions and work and life balance.
L'objectiu de l'article és presentar una anàlisi sociològica sobre dos debats actuals entorn de la regulació del temps de treball, la setmana laboral de quatre dies i la modalitat del teletreball. Per això, des de la perspectiva de gènere, es presenta un breu exercici històric sobre l'evolució d'aquests debats seguit d'una aproximació empírica a la realitat actual. El conjunt d'aquests aspectes històrics, teòrics i empírics serveix de base per plantejar fins a quin punt, darrere de les noves propostes polítiques persisteix un model social de referència que reprodueix la lògica de la centralitat productiva i la divisió sexual del treball. En concret, s'argumenta que la persistència d'aquesta lògica pren la forma d'un vell paradigma emmascarat per noves propostes que s'articulen entorn de la reducció de la jornada laboral i la conciliació de la vida laboral i familiar.
