Acceso usuarios
Francisco López Simó 
En el presente trabajo se exponen y analizan de modo crítico las reformas introducidas por la Ley sobre el derecho a la vivienda de 2023, a través de su Disposición final quinta, en el llamado procedimiento de desahucio exprés de okupas. Estas reformas, que afectan a la regulación de dicho procedimiento de desahucio (también a la de los demás procedimientos susceptibles de ocasionar el lanzamiento del demandado de un inmueble) particularmente cuando el ocupante de la vivienda se encuentre en situación de vulnerabilidad, consisten, en esencia, en el establecimiento de un nuevo trámite obligatorio de intermediación o conciliación previo a la presentación de la demanda, así como de unos nuevos requisitos de contenido y aportación de documentos para la admisión a trámite de aquélla. En opinión del autor, tales reformas merecen, en términos generales, una valoración muy negativa, porque, aparte de su dudosa constitucionalidad en ciertos aspectos, supondrán una ralentización considerable del procedimiento y, en definitiva, un mayor retraso en la obtención de la resolución judicial ordenando el desalojo de los ocupantes de viviendas, con el consiguiente perjuicio para sus propietarios.
En aquest treball s’exposen i s’analitzen de manera crítica les reformes introduïdes per la Llei sobre el dret a l’habitatge de 2023, a través de la seva disposició final cinquena, en el procediment anomenat de desnonament exprés d’okupes. Aquestes reformes, que afecten la regulació del procediment de desnonament esmentat (també a la dels altres procediments susceptibles d’ocasionar el llançament del demandat d’un immoble) particularment quan l’ocupant de l’habitatge es trobi en situació de vulnerabilitat, consisteixen, en essència, en l’establiment d’un nou tràmit obligatori d’intermediació o conciliació previ a la presentació de la demanda, així com d’uns nous requisits de contingut i aportació de documents per a l’admissió a tràmit d’aquella. En opinió de l’autor, aquestes reformes mereixen, en termes generals, una valoració molt negativa, perquè, a banda de la seva dubtosa constitucionalitat en certs aspectes, suposaran un alentiment considerable del procediment i, en definitiva, un retard més gran en l’obtenció de la resolució judicial ordenant el desallotjament dels ocupants d’habitatges, amb el consegüent perjudici per als propietaris.
This paper presents and critically analyzes the reforms introduced by the Law on the Right to Housing of 2023, through its Fifth Final Provision, in the so-called express eviction procedure for squatters. These reforms, which affect the regulation of said eviction procedure (as well as that of the other procedures susceptible of causing the defendant to be evicted from a property), particularly when the occupant of the dwelling is in a situation of vulnerability, consist, in essence, of the establishment of a new mandatory procedure of mediation or conciliation prior to the filing of the claim, as well as of new requirements of content and the provision of documents for the admission of the claim for processing. In the author’s opinion, such reforms deserve, in general terms, a very negative assessment, because, apart from their dubious constitutionality in certain aspects, they will result in a considerable slowing down of the procedure and, in short, a greater delay in obtaining the judicial decision ordering the eviction of the occupants of dwellings, with the consequent prejudice to their owners.
