Acceso usuarios
Argentina
El presente trabajo tiene por finalidad recapitular y sistematizar los distintos aportes e investigaciones desde los cuales se abordó la cuestión de la educación jurídica en las últimas décadas en Argentina. Al respecto, en este trabajo los distintos desarrollos llevados adelante desde la academia jurídica son agrupados en (i) aportes teóricos desde la pedagogía del derecho, (ii) aportes empíricos desde la perspectiva de la sociología jurídica y (iii) aportes teóricos y empíricos en clave didáctica. A partir de la sistematización del estado de la cuestión, se presentan interrogantes sobre las perspectivas disciplinares y conceptuales implicadas, sus respectivos alcances y las áreas de vacancia implícitas, así como también las posibilidades de apropiación de las perspectivas de educación comparada y de institucionalización de un programa de investigación transdisciplinario.
L'objectiu d'aquesta investigació va ser analitzar la traducció de la Llei 21.091 d'Educació Superior (ES) de Xile a les pràctiques d'inclusió adreçada a estudiants de primera generació de dues universitats regionals. Es va fer un estudi de cas múltiple, considerant documents globals i locals com a font d'informació. Es va aplicar una anàlisi qualitativa de contingut. Els resultats evidencien la producció de tres categories: a) prescripcions de pràctiques inclusives a la universitat, b) autoritat pedagògica i dominació juridicoeconòmica i c) allò invisibilitzat: pràctiques arbitràries excloents. Es conclou que la Llei 21.091 d'ES de Xile, produeix prescripcions objectives que se sustenten en un habitus jurídic, sent aquest habitus reproduït als documents locals com a pràctiques per regular la relació entre agents des d'una perspectiva de distinció de classe
The purpose of this paper is to recapitulate and systematize the different contributions and investigations from which the issue of legal education has been addressed in recent decades in Argentina. In this regard, in this work the different developments carried out from the legal academy are grouped into (i) pedagogical contributions, (ii) sociological contributions and (iii) didactic contributions. From the systematization of the state of the art, questions are presented about the disciplinary and conceptual perspectives involved, their respective scopes and the implicit vacancy areas, as well as the possibilities of appropriation of the perspectives of comparative education and of institutionalization of a transdisciplinary research program.
