El objetivo de esta investigación fue analizar la traducción de la Ley 21.091 de Educación Superior(ES) de Chile en las prácticas de inclusión dirigida a estudiantes de primera generación de dos universidades regionales. Se realizó un estudio de caso múltiple, considerando documentos globales y locales como fuente de información. Se aplicó un análisis cualitativo de contenido. Los resultados evidencian la producción de tres categorías: a) prescripciones de prácticas inclusivas en la universidad, b) autoridad pedagógica y dominación jurídica-económica y c) lo invisibilizado: prácticas arbitrarias excluyentes. Se concluye que la Ley 21.091 de ES de Chile, produce prescripciones objetivas que se sustentan en un habitus jurídico,siendo este habitus reproducido en los documentos locales como prácticas para regular la relación entre agentes desde una perspectiva de distinción de clase.
L'objectiu d'aquesta investigació va ser analitzar la traducció de la Llei 21.091 d'Educació Superior (ES) de Xile a les pràctiques d'inclusió adreçada a estudiants de primera generació de dues universitats regionals. Es va fer un estudi de cas múltiple, considerant documents globals i locals com a font d'informació. Es va aplicar una anàlisi qualitativa de contingut. Els resultats evidencien la producció de tres categories: a) prescripcions de pràctiques inclusives a la universitat, b) autoritat pedagògica i dominació juridicoeconòmica i c) allò invisibilitzat: pràctiques arbitràries excloents. Es conclou que la Llei 21.091 d'ES de Xile, produeix prescripcions objectives que se sustenten en un habitus jurídic, sent aquest habitus reproduït als documents locals com a pràctiques per regular la relació entre agents des d'una perspectiva de distinció de classe.
The objective of this research was to analyze the translation of Law 21,091 of Higher Education (ES) of Chile in inclusion practices aimed at first-generation students from two regional universities. A multiple case study was carried out, considering global and local documents as a source of information. A qualitative content analysis was applied. The results show the production of three categories: a) prescriptions of inclusive practices in the university, b) pedagogical authority and legal-economic domination and c) the invisible: arbitrary exclusionary practices. It is concluded that Law 21,091 of ES of Chile produces objective prescriptions that are based on a legal habitus, this habitus being reproduced in local documents as practices to regulate the relationship between agents from a perspective of class distinction.