Acceso usuarios
El objetivo de este estudio es examinar el funcionamiento del mecanismo de control que regula la alineación de gastos e ingresos de los funcionarios y evaluar la eficiencia en el desempeño de sus responsabilidades. El estudio utiliza una mezcla de enfoques teóricos y empíricos. Los métodos teóricos abarcan diversos enfoques como el análisis, la síntesis, la concretización, la generalización, el método de la analogía y la modelización. Los métodos empíricos abarcan el escrutinio de las prácticas de la función pública en Ucrania y otros países, la evaluación de la literatura jurídica y científica relativa al tema y la elaboración de investigaciones y conclusiones científicas. Asimismo, pone de manifiesto las deficiencias inherentes a los mecanismos anticorrupción relativos a la función pública y a la ejecución de las responsabilidades de los funcionarios, tanto a escala nacional en Ucrania como a escala mundial. Se centra en el análisis del funcionamiento y la eficacia de la Agencia Nacional para la Prevención de la Corrupción, así como en las unidades autorizadas encargadas de la prevención y detección de la corrupción. Los autores afirman que Ucrania necesita un sistema simplificado para declarar electrónicamente los gastos directos de los funcionarios. La importancia de estas conclusiones radica en su capacidad para orientar futuras revisiones de la actual legislación ucraniana que regula el funcionamiento de la función pública. El estudio sienta las bases para sugerir modificaciones que puedan mejorar la eficiencia y eficacia de la función pública en el contexto de los esfuerzos anticorrupción.
L’objectiu d’aquest estudi és examinar el funcionament del mecanisme de control que regula l’alineació de despeses i ingressos dels funcionaris i avaluar l’eficiència en el compliment de les seves responsabilitats. L’estudi utilitza una mescla d’enfocaments teòrics i empírics. Els mètodes teòrics abasten diversos enfocaments com l’anàlisi, la síntesi, la concreció, la generalització, el mètode de l’analogia i la modelització. Els mètodes empírics abasten l’escrutini de les pràctiques de la funció pública a Ucraïna i altres països, l’avaluació de la literatura jurídica i científica relativa al tema i l’elaboració de recerques i conclusions científiques. Així mateix, posa de manifest les deficiències inherents als mecanismes anticorrupció relatius a la funció pública i a l’execució de les responsabilitats dels funcionaris, tant a escala nacional a Ucraïna com a escala mundial. Se centra en l’anàlisi del funcionament i l’eficàcia de l’Agència nacional per a la prevenció de la corrupció, i també en les unitats autoritzades encarregades de la prevenció i detecció de la corrupció. Els autors afirmen que Ucraïna necessita un sistema simplificat per declarar electrònicament les despeses directes dels funcionaris. La importància d’aquestes conclusions radica en la seva capacitat per orientar revisions futures de la legislació ucraïnesa actual que regula el funcionament de la funció pública. L’estudi estableix les bases per suggerir modificacions que puguin millorar l’eficiència i eficàcia de la funció pública en el context dels esforços anticorrupció.
The purpose of this study is to examine the operation of the control mechanism that regulates the alignment of expenditure and income among civil servants and evaluate the effectiveness of their responsibilities. The study utilizes a blend of theoretical and empirical approaches. Theoretical methods encompass various approaches such as analysis, synthesis, concretization, generalization, the method of analogy and modelling. Empirical methods encompass the scrutiny of civil service practices in Ukraine and other nations, an assessment of legal and scientific literature pertaining to the topic and the production of scientific research and findings. The study uncovers inherent deficiencies in anti-corruption mechanisms pertaining to the civil service and the execution of civil servants’ responsibilities, both domestically in Ukraine and on a global scale. It focuses on analysing the functioning and efficacy of the National Agency for the Prevention of Corruption and the authorized units tasked with the prevention and detection of corruption. The authors assert that Ukraine needs a streamlined system to electronically declare the direct expenses of civil servants. The importance of these findings lies in their capacity to guide future revisions to Ukraine’s current legislation regulating civil service operations. The study establishes a basis for suggesting modifications that can improve the efficiency and efficacy of civil service in the context of anti-corruption efforts.
