Acceso usuarios
Noemí Jiménez Cardona
En un contexto de aplicación, cada vez mayor, de sistemas de inteligencia artificial (IA) generativa, entendidos como aquellos modelos fundacionales de inteligencia artificial destinados a generar, con distintos niveles de autonomía, contenidos como texto complejo, imágenes o audio, se enfrenta el análisis del denominado «uso transformador» de las empresas de inteligencia artificial. La atención se focaliza en analizar la jurisprudencia norteamericana sobre el fair use (‘uso justo’) desde el obligado equilibrio entre la libertad creativa y la protección de la propiedad intelectual (derechos de autor), con especial referencia al caso Warhol; así como también la apuesta del Reglamento sobre Inteligencia Artificial de la Unión Europea (texto de 2023) en aras a exigir, en estos casos, una información transparente sobre aquellos datos (y sus titulares) utilizados para su entrenamiento.
In a context of increasing application of generative artificial intelligence (AI) systems, understood as those foundational models of artificial intelligence intended to generate, with different levels of autonomy, content such as complex text, images or audio, the analysis of the so-called “transformative use” of artificial intelligence companies is faced. The focus is on analysing North American jurisprudence on “fair use” from the obligatory balance between creative freedom and the protection of intellectual property (copyright), with special reference to the Warhol case; as well as the commitment of the Regulation on Artificial Intelligence of the European Union (2023 text) to demand, in these cases, transparent information on the data (and its owners) used for its training.
En un context d’aplicació, cada vegada més gran, de sistemes d’intel·ligència artificial (IA) generativa, entesos com els models fundacionals d’intel·ligència artificial destinats a generar, amb diferents nivells d’autonomia, continguts com textos complexos, imatges o àudio, s’enfronta l’anàlisi del denominat ús transformador de les empreses d’intel·ligència artificial. L’atenció es focalitza en analitzar la jurisprudència nord-americana sobre el fair use (‘ús just’) des de l’obligat equilibri entre la llibertat creativa i la protecció de la propietat intel·lectual (drets d’autor), amb especial referència al cas Warhol; així com, l’aposta del Reglament sobre Intel·ligència Artificial de la Unió Europea (text de 2023) per tal d’exigir, en aquests casos, una informació transparent sobre aquelles dades (i els seus titulars) utilitzats per al seu entrenament.
