Acceso usuarios
Manuel Vial Dumas
El Estado constitucional es el resultado de una visión del futuro utópica que se desarrolló en los planos filosófico, técnico y literario durante la Ilustración. El siglo XX acabó con el mito del progreso en esos ámbitos, pero los avances técnicos no se detuvieron. Esto ha generado una tensión entre lo utópico y lo distópico determinada por el control o descontrol del poder político y de la tecnología. Las crisis del siglo XXI han hecho florecer visiones apocalípticas que dejan sin fundamento el proyecto del Estado moderno. Sin una visión optimista del futuro el papel del Estado cambia, de ser el catalizador de un proyecto que se implanta en la realidad conducida y modelada por la humanidad pasa a una especie de refugio ante una realidad que supera a las posibilidades de acción de una sociedad en concreto. El papel de la tecnología y el poder es fundamental a la hora de plantear nuevas utopías que sostengan un proyecto político, este es el desafío político de la IA o de proyectos como el transhumanismo.
L’estat constitucional és el resultat d’una visió del futur utòpica que es va desenvolupar en els plans filosòfic, tècnic i literari durant la Il·lustració. El segle XX va acabar amb el mite del progrés en aquests àmbits, però els avanços tècnics no es van detenir. Això ha generat una tensió entre allò utòpic i allò distòpic determinada pel control o descontrol del poder polític i de la tecnologia. Les crisis del segle XXI han fet aflorar visions apocalíptiques que deixen sense fonament el projecte de l’estat modern. Sense una visió optimista del futur el paper de l’Estat canvia, de ser el catalitzador d’un projecte que s’implanta en la realitat conduïda i modelada per la humanitat esdevé una mena de refugi davant una realitat que supera les possibilitats d’acció d’una societat en concret. El paper de la tecnologia i el poder és fonamental a l’hora de plantejar noves utopies que sostinguin un projecte polític, aquest és el desafiament polític de la IA o de projectes com el transhumanisme.
The constitutional State results from a utopian vision of the future that developed in the philosophical, technical and literary realms during the Enlightenment. The 20th century ended the myth of progress in those areas, but technological advancements did not cease. This has generated a tension between the utopian and dystopian, determined by the control or lack of control of political power and technology. The crises of the 21st century have given rise to apocalyptic visions that undermine the foundation of the modern state project. Without an optimistic vision of the future, the role of the state changes. Instead of being the catalyst for a project implemented in a reality guided and shaped by humanity, it transforms into a kind of refuge against a reality that surpasses the possibilities of action for a particular society. The role of technology and power is crucial in proposing new utopias that support a political project. This is the political challenge of AI or projects like transhumanism.
