Acceso usuarios
Elena de Luis García
La inteligencia artificial es una realidad de la que el derecho procesal no puede escapar. Son indudables las ventajas que presentan en términos de coste y tiempo para la Administración de Justicia, e incluso en determinadas ocasiones pueden contribuir a alcanzar un resultado más objetivo. Sin embargo, tan visibles son sus beneficios como los potenciales riesgos que entrañan para los derechos y las garantías fundamentales del proceso. Características como la opacidad o la falibilidad pueden afectar irremediablemente al derecho de defensa y la contradicción. Ante esta situación, debemos plantearnos qué futuro queremos, es decir, si la justicia algorítmica es imparable, cómo queremos que se configure en el proceso. Esto solo podrá hacerse a través del establecimiento de un marco legal que identifique los riesgos existentes y recoja medidas para paliarlos. Todo ello con el objetivo de conjugar eficiencia y eficacia, de modo que podamos gozar de las ventajas que nos ofrecen estas nuevas herramientas, pero sin que ello conlleve una merma en los derechos fundamentales y garantías del proceso, pues estos son y deben ser un límite irrebasable en la utilización de sistemas de inteligencia artificial en el proceso.
La intel·ligència artificial és una realitat de la qual el dret processal no pot escapar. Són indubtables els avantatges que presenta en termes de cost i temps per a l’Administració de Justícia, i fins i tot en determinades ocasions pot contribuir a aconseguir un resultat més objectiu. No obstant això, els seus beneficis són tan visibles com els potencials riscos que comporta per als drets i per a les garanties fonamentals del procés. Característiques com l’opacitat o la fal·libilitat poden afectar irremeiablement el dret de defensa i la contradicció. Davant d’aquesta situació, cal que ens plantegem quin futur volem, és a dir, si la justícia algorítmica és imparable, i com volem que es configuri en el procés. Això només es podrà fer mitjançant l’establiment d’un marc legal que identifiqui els riscos existents i reculli mesures per pal·liar-los, i tot amb l’objectiu de conjugar eficiència i eficàcia de manera que puguem gaudir dels avantatges que ens ofereix aquesta nova eina, però sense que això comporti una minva dels drets fonamentals i de les garanties del procés, atès que aquests són, i han de ser, un límit que no s’excedeixi mai en la utilització de sistemes d’intel·ligència artificial.
Artificial intelligence is a reality that procedural law cannot escape. The advantages they present in terms of cost and time for the Administration of Justice are undoubted, and even on certain occasions, they can contribute to achieving a more objective result. However, their benefits are as visible as the potential risks to the fundamental rights and safeguards of the process. Characteristics such as opacity or fallibility can irremediably affect the right of defense and contradiction. In this situation, we must consider what future we do want, that is if algorithmic justice is unstoppable, how we want it to be set up in the process. This can only be done by establishing a legal framework that identifies existing risks and proposes measures to alleviate them. All this with the aim of combining efficiency and effectiveness, so that we can enjoy the advantages these new tools offer us, but without this leading to a reduction in the fundamental rights and guarantees of the process, since these are and should be a limit never exceeded in the use of artificial intelligence systems in the process.
