Acceso usuarios
Sandra Pérez Domínguez, Pere Simón Castellano 
This study aims to be a starting point in the process of studying attitudes and perceptions around the use of algorithmic tools in the judicial system and explores possible barriers to innovation. The results reveal significant differences in acceptance between the general population, experts in data analytics and artificial intelligence (AI) and legal professionals, with notable variations in the acceptance of algorithmic tools for judicial analysis. In addition, participants with a legal background showed a negative correlation with acceptance, indicating a more cautious stance towards the integration of such tools in the criminal justice domain. This suggests a cautious and reserved attitude among legal professionals towards the integration of algorithmic tools in the justice system, potentially rooted in concerns regarding objectivity, fairness and the preservation of legal principles in judicial processes. Furthermore, the study reveals that the acceptance of algorithmic tools is influenced by the complexity of the tasks involved in the automation of the criminal justice system. This underlines the importance of considering the level of automation and the degree of human intervention in the use of these tools. In short, this study highlights the importance of having the choice of society and more specifically of legal operators to encourage the adoption and effective implementation of algorithmic tools in the judicial sphere.
Este estudio tiene como objetivo ser un punto de partida en el proceso de estudiar actitudes y percepciones en torno al uso de herramientas algorítmicas en el sistema judicial y explora posibles barreras para la innovación. Los resultados revelan diferencias significativas en la aceptación entre la población general, los expertos en análisis de datos e inteligencia artificial (IA) y los profesionales jurídicos, con variaciones notables en la aceptación de herramientas algorítmicas para el análisis judicial. Además, los participantes con conocimientos legales mostraron una correlación negativa con la aceptación, lo que indica una postura más cautelosa hacia la integración de dichas herramientas en el ámbito de la justicia penal. Esto sugiere una actitud cautelosa y reservada entre los profesionales jurídicos hacia la integración de herramientas algorítmicas en el sistema de justicia, potencialmente arraigada en preocupaciones sobre la objetividad, la equidad y la conservación de los principios jurídicos en los procesos judiciales. Además, el estudio revela que la aceptación de herramientas algorítmicas está influenciada por la complejidad de las tareas implicadas en la automatización del sistema de justicia penal. Esto subraya la importancia de considerar el nivel de automatización y el grado de intervención humana en el uso de estas herramientas. En resumen, este estudio destaca la importancia de tener la elección de la sociedad y, más específicamente, de los operadores legales para fomentar la adopción y la implementación efectiva de herramientas algorítmicas en la esfera judicial.
Aquest estudi té com a objectiu ser un punt de partida en el procés d’estudi d’actituds i de percepcions al voltant de l’ús d’eines algorítmiques en el sistema judicial i explora possibles barreres per a la innovació. Els resultats revelen diferències significatives en l’acceptació entre la població general, els experts en anàlisis de dades i en intel·ligència artificial (IA) i els professionals jurídics, amb variacions notables en l’acceptació d’eines algorítmiques per a l’anàlisi judicial. A més, els participants amb coneixements legals van mostrar una correlació negativa amb l’acceptació, la qual cosa indica una postura més cautelosa cap a la integració d’aquestes eines en l’àmbit de la justícia penal. Això suggereix una actitud cautelosa i reservada entre els professionals jurídics cap a la integració d’eines algorítmiques en el sistema de justícia, potencialment arrelada en preocupacions sobre l’objectivitat, l’equitat i la conservació dels principis jurídics en els processos judicials. A més, l’estudi revela que l’acceptació d’eines algorítmiques està influenciada per la complexitat de les tasques implicades en l’automatització del sistema de justícia penal. Aquest fet subratlla la importància de considerar el nivell d’automatització i el grau d’intervenció humana en l’ús d’aquestes eines. En resum, aquest estudi destaca la importància de tenir l’elecció de la societat i, més específicament, dels operadors legals per fomentar l’adopció i la implementació efectiva d’eines algorítmiques en l’esfera judicial.
