Acceso usuarios
Andrea Romano
El trabajo afronta la introducción de sistemas automatizados y de inteligencia artificial (IA) en la evalua-ción de la credibilidad en el ámbito de las solicitudes de protección internacional en Alemania. A estos efectos, se centra en el examen de dos instrumentos, a saber, la extracción y evaluación de los datos contenidos en los dispositivos electrónicos de los solicitantes de asilo y el análisis lingüístico realizado por un software capaz de establecer el país de origen más probable del que proceden los demandantes. A través de las respuestas de la doctrina y de la jurisprudencia alemana respecto de los instrumentos mencionados, el estudio permite observar, desde la perspectiva del derecho de asilo, la tensión constante entre el camino hacia una mejora de la objetividad y eficiencia de las decisiones en el ámbito de la Administración pública, y la tutela de los derechos fundamentales de los interesados.
The article examines the introduction of automated systems and artificial intelligence (AI) in determining the credibility of applicants for international protection in Germany. To this end, it focuses on the examination of two instruments, namely the extraction and evaluation of data contained in the electronic devices of asylum seekers, and the linguistic analysis performed by a piece of software capable of establishing the most likely country of origin of the applicant. Addressing German doctrine and jurisprudence, the article may serve the purpose of exploring, from the standpoint of asylum law, the tension between objectivity and efficiency of decisions in the public sector and the protection of fundamental rights.
El treball afronta la introducció de sistemes automatitzats i d’intel·ligència artificial (IA) en l’avaluació de la credibilitat en l’àmbit de les sol·licituds de protecció internacional a Alemanya. A aquest efecte, se centra en l’examen de dos instruments, que són l’extracció i l’avaluació de les dades contingudes en els dispositius electrònics de les persones sol·licitants d’asil i l’anàlisi lingüística duta a terme per un programari capaç d’establir el país d’origen més probable del qual provenen les persones demandants. Mitjançant les respostes de la doctrina i de la jurisprudència alemanya respecte als instruments esmentats, l’estudi permet observar, des de la perspectiva del dret d’asil, la tensió constant entre el camí cap a una millora de l’objectivitat i l’eficiència de les decisions en l’àmbit de l’Administració pública i la tutela dels drets fonamentals de les persones interessades.
