Acceso usuarios
Fernando Miró Llinares 
En ocasiones la «pausa necesaria para la reflexión» se antoja imposible, y lo que ayer parecía aplazable se convierte hoy en perentorio. Ha sucedido con la cuestión de la regulación de la inteligencia artificial en el marco del más general proceso de digitalización y del impacto en el derecho y la justicia de la nueva revolución tecnológica que vivimos. En poco más de un año, hemos pasado de que la investigación filosófica, jurídica y social sobre la IA y su impacto se considerase futurología a que se entienda como fundamental comenzar a definir las «puertas al campo» de la IA y se convierta en unánime la demanda de un marco regulatorio que resuelva los múltiples dilemas éticos relacionados con su uso y diseño y que evite los riesgos asociados a su uso. No solo la IA hace predicciones a partir del pasado y el presente: a nosotros nos bastó con la irrupción de ChatGPT para intuir las posibilidades que la IA generativa abre y para que de pensar que se exageraba se pasase a creer que llegamos tarde. Y es cierto que no estamos lejos de llegar tarde, dada la evolución de la IA y de su uso. Como también lo es que algo de futurología habrá que hacer al regular una tecnología aún situada en marcos de incerti-dumbre, tanto en cuanto a su evolución como respecto a su impacto. Pero no partimos «de cero». No solo tenemos una tradición jurídica rica capaz de adaptarse a cambios tecnológicos y sociales de gran magnitud, sino que ya hay relevantes aportes de quienes desde hace mucho pensaban en una auténtica revolución sin precedentes que va a cambiar el derecho y su aplicación de forma definitiva. Es desde estas aportaciones y soluciones a los retos posibles que la IA plantea sobre las que se construirán las venideras, y sobre todas ellas afrontaremos el reto de adaptar nuestras instituciones jurídicas y sociales y aplicarlas a los desafíos que ya han llegado.
De vegades la «pausa necessària per a la reflexió» sembla impossible, i el que ahir semblava ajornable es converteix avui en peremptori. Ha succeït amb la qüestió de la regulació de la intel·ligència artificial en el marc del procés de digitalització més general i de l'impacte en el dret i la justícia de la nova revolució tecnològica que vivim. En poc més d'un any, hem passat que la investigació filosòfica, jurídica i social sobre la IA i el seu impacte es considerés futurologia que s'entengui com a fonamental començar a definir les «portes al camp» de la IA i es converteixi en unànime la demanda d'un marc regulador que resolgui els múltiples dilemes ètics relacionats amb l'ús i el disseny i que eviti els riscos associats al seu ús. No només la IA fa prediccions a partir del passat i el present: a nosaltres en tenim prou amb la irrupció de ChatGPT per intuir les possibilitats que la IA generativa obre i perquè de pensar que s'exagerava es passés a creure que arribem tard. I és cert que no estem lluny d'arribar tard, atesa l'evolució de la IA i el seu ús. Com també ho és que una mica de futurologia caldrà fer en regular una tecnologia encara situada en marcs d'incertesa, tant pel que fa a la seva evolució com pel que fa al seu impacte. Però no partim de zero. No només tenim una tradició jurídica rica capaç d'adaptar-se a canvis tecnològics i socials de gran magnitud, sinó que ja hi ha rellevants aportacions dels que des de fa molt pensaven en una autèntica revolució sense precedents que canviarà el dret i la seva aplicació de manera definitiva. És des d'aquestes aportacions i solucions als reptes possibles que la IA planteja sobre les quals es construiran les venidores, i sobre totes afrontarem el repte d'adaptar les nostres institucions jurídiques i socials i aplicar-les als desafiaments que ja han arribat.
Sometimes the "necessary pause for reflection" seems impossible, and what yesterday seemed deferrable becomes urgent today. It has happened with the question of the regulation of artificial intelligence within the framework of the more general process of digitalization and the impact on law and justice of the new technological revolution that we are experiencing. In just over a year, we have gone from philosophical, legal and social research on AI and its impact being considered Futureology to it being understood as essential to begin defining the "doors to the field" of AI and becoming unanimous the demand for a regulatory framework that resolves the multiple ethical dilemmas related to its use and design and that avoids the risks associated with its use. Not only does AI make predictions from the past and present: the emergence of ChatGPT was enough for us to intuit the possibilities that generative AI opens up and for us to go from thinking that it was exaggerated to believing that we were late. And it is true that we are not far from being late, given the evolution of AI and its use. Just as it is also true that some future science will have to be done when regulating a technology that is still located in frameworks of uncertainty, both in terms of its evolution and its impact. But we are not starting "from scratch." Not only do we have a rich legal tradition capable of adapting to large-scale technological and social changes, but there are already relevant contributions from those who have long thought about a truly unprecedented revolution that will change the law and its application definitively. It is from these contributions and solutions to the possible challenges that AI poses that future ones will be built, and on all of them we will face the challenge of adapting our legal and social institutions and applying them to the challenges that have already arrived.
