Acceso usuarios
Ramón Coma Dosrius
El autor considera la adolescencia como uno de los mitos propios de Occidente, a diferencia de otras culturas bien descritas por la Antropología. Detrás de este mito se esconde el veto a hablar de la muerte a los niños, el miedo a la pérdida de la infancia y la juventud y, en el límite, una disfunción creciente, entre jóvenes y no tan jóvenes, para asumir responsabilidades propias de toda persona adulta.
Ante una supuesta adolescencia rebelde y contra las normas, el autor dibuja una mayoría de jóvenes expuestos a la manipulación del mercado, obedientes a las modas dictadas, y víctimas propicias, como sus padres, del estrés de la vida moderna.
El autor propone que la familia, la escuela y la comunidad no renuncien a su función de aportar criterios, valores, normas y limites democráticos, pero esto, a su vez, requiere también del compromiso social con la educación, es decir de las instituciones públicas, los medios de comunicación y las mismas empresas.
L'autor considera l'adolescència com un dels mites propis d'Occident, a diferència d'altres cultures ben descrites per l'Antropologia. Darrere d'aquest mite s'amaga el veto a parlar de la mort als nens, la por a la pèrdua de la infància i la joventut i, al límit, una disfunció creixent, entre joves i no tan joves, per assumir responsabilitats pròpies de tota persona adulta.Davant d'una suposada adolescència rebel i contra les normes, l'autor dibuixa una majoria de joves exposats a la manipulació de mercat, obedients a les modes dictades, i víctimes propícies, com els seus pares, de l'estrès de la vida moderna.L'autor proposa que la família, l'escola i la comunitat no renunciïn a la seva funció d'aportar criteris, valors, normes i límits democràtics, però això, al seu torn, requereix també del compromís social amb l'educació, és a dir de les institucions públiques , els mitjans de comunicació i les mateixes empreses.
The adolescence is a myth of western society. In other cultures according to antropologist this myth does not exist. In this situation we hide the fear to talk to children about death, the fear of losing their childhood and youth. In the extreme case it is an expression of not accepting the adult’s responsabilities.
The majority of the young are not rebels. They are manipulatet by the market economy and de fashion promotors.In the same way as parents surrendering to the stress of modern life. The author’s intention is that the family, the school and the community do not renounce their funtion to contribute democratic criteria and values, norms and constrains. But it is very important for state institutions, the mass-media and companies to contribuite to this mission.
