Acceso usuarios
Joaquim Torres i Pla
Aquest text es basa en l’explotació d’una macroenquesta efectuada per l’INE el 2021 en l’àmbit estatal, en la qual, entre moltes altres qüestions, es fan preguntes sobre llengües. Les mostres corresponents a cada comunitat autònoma són considerables i també hi ha mostres suficients de cada una de les ciutats de més de 50.000 habitants. Les dades que analitzo aquí es refereixen al català com a llengua inicial i a la capacitat d’expressió oral en aquesta llengua, a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, així com a les 41 ciutats de més de 50.000 habitants que contenen. Faig servir un Índex de Vitalitat Lingüística Intergeneracional que, aplicat a cada àmbit territorial, és un indicador de l’avenç o el retrocés de la llengua a mesura que baixa l’edat. Trobo que els principals factors que expliquen les divergències territorials en la situació i la dinàmica del català són el valor social de la llengua i la intensitat de la immigració. A més d’altres qüestions més puntuals, com el desplaçament massiu de barcelonins a altres ciutats o l’alt grau de concentració dels catalanoparlants en determinats barris dins d’algunes localitats.
