Acceso usuarios
Joan Pujolar Cos
Aquest epíleg proposa un fil conductor dels discursos sobre llengua i neutralitat en els diversos contextos presentats en el recull d’articles. La idea bàsica és que les forces en joc en tots els casos transcendeixen l’àmbit de l’estat nació i responen directament o indirecta a la posició de l’anglès com a llengua hegemònica global. En la mesura en què la globalització afecta tots els àmbits de la vida social, les antigues grans forces colonials opten per polítiques de legitimació de les pròpies llengües i cultures en base a l’acció diplomàtica. Igualment, la implantació de fórmules d’ensenyament multilingüe a nivell intraestatal també es veu tensionada per la pressió de molts sectors perquè s’inverteixi en l’anglès. Proposo que l’ús dels termes neutre i neutralitat marquen, en aquest context, un canvi de paradigma respecte dels nacionalismes lingüístics moderns, ja que apareix la necessitat d’adoptar estratègies d’equidistància i valors universalitzants en contextos caracteritzats per la multilateralitat i fora de la sobirania nacional. També s’observa com les clivelles racials encara marquen significativament les estratègies de diplomàcia cultural, alhora que el discurs de la suposada neutralitat de l’anglès emmascara el seu paper substanciador de les pràctiques i ideologies neoliberals.
