Acceso usuarios
Des d’una perspectiva glotopolítica, el treball analitza la construcció de la característica “neutralitat” atribuïda a l’esperanto en dues comunitats discursives de principis del segle xx, com a part de les seves ideologies lingüístiques. A partir de la identificació de diversos tòpics, s’estudia, per una banda, el Compte rendu des traveaux du Comité, de 1907, redactat per L. Couturat i L. Leau com a informe per a la primera Associació Internacional de les Acadèmies Científiques, creada el 1900, per orientar la seva elecció de llengua de ciència. D’altra banda, s’analitzen discursos del Congrés Internacional Anarquista (Amsterdam, 1907), en el qual una moció proposa l’adopció d’aquesta llengua per al moviment, i articles sobre el tema del diari anarquista argentí La Protesta, en un moment posterior (1917), en què la ideologia llibertària esperantista ja s’havia consolidat. L’anàlisi revela argumentacions i finalitats molt diferents en ambdós grups, tot i que també revela punts en contacte, entre els quals el més significatiu és el desplaçament, en tots dos, cap al tòpic de l’universal, que col·loca la llengua en una atemporalitat fora de l’espai, que garanteix signes unívocs.
