Acceso usuarios
Philippe N. Humbert
Aquest article analitza retrospectivament el discurs que legitima la creació i el desenvolupament de les dues principals institucions actives en el procés de quantificació de la llengua francesa en el món: l’OLG (Observatori de la Llengua Francesa) i l’ODSEF (Observatori Demogràfic i Estadístic de l’Espai Francòfon). L’objectiu d’aquest article és comprendre l’origen d’aquest discurs i com marca la línia d’actuació d’ambdues institucions en escometre la seva missió comuna: la de fer estadístiques sobre la llengua francesa al món. Partint d’un plantejament sociolingüístic crític, l’anàlisi historiogràfica se centra en la documentació generada per ambdues institucions a partir del canvi de mil·lenni, principalment informes analítics o metodològics i publicacions tant acadèmiques i tècniques com enciclopèdiques i “per a tots els públics”. L’anàlisi s’atura en el discurs que tendeix a estructurar el caràcter “objectiu” de la quantificació de la llengua francesa. L’estudi posa en relleu que la construcció d’aquesta objectivitat es basa en arguments polítics alhora que científics que no només emanen de la missió i els principis de l’OIF (Organització Internacional de la Francofonia), sinó també d’altres organismes internacionals com ara l’ONU i la UNESCO. La identificació dels interessos diversos i l’anàlisi de la seva articulació en el discurs permeten observar com determinades tensions polítiques i científiques es veuen neutralitzades com a arguments que situen en el punt de mira la recerca de l’objectivitat a l’hora de posar la llengua francesa en xifres.
