Acceso usuarios
Xoan Carlos Lagares Díez
En comparar les dinàmiques normatives del portuguès i l’espanyol, s’observa que existeixen diferències significatives en el desenvolupament històric dels seus espais lingüístics i dels seus models de gestió de la norma estàndard. Les empreses de comunicació fan servir el concepte d’espanyol neutre com a estratègia per ampliar mercats, i institucions internacionals com ara l’Associació d’Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE) elaboren instruments la finalitat dels quals és descriure un espanyol total. No obstant, les condicions històriques que van impulsar la creació, a Portugal i el Brasil, de dos grans centres normatius del portuguès fan que concebre un “portuguès neutre” sembli una tasca impossible.
En el cas del portuguès, a l’absència d’una política de gestió lingüística ampliada per part de Portugal se suma un mercat lingüístic internacional precari, amb una circulació desigual de béns culturals entre els principals centres normatius. Si es comparen les dues dinàmiques, és possible comprendre les condicions materials que justifiquen, en el cas de l’espanyol, una ideologia d’unió lingüística i, en el del portuguès, una ideologia de divisió de la llengua.
