Acceso usuarios
Eva Fernández Lamelas
El propósito de este artículo es cartografiar algunos de los debates actuales en el movimiento feminista del Estado español. En concreto, veremos que en las actuales orientaciones feministas existe un feminismo liberal que además de la posición de clase, refleja el etnocentrismo de mujeres blancas que aspiran a compartir los privilegios de los hombres blancos, adultos, pero también existen las propuestas del feminismo decolonial, del feminismo del 99%, del feminismo interseccional o del feminismo queer. En el análisis se abordará también la cuestión sobre cómo la presencia masiva en la calle, durante las citas clave que se vienen produciendo desde 2018, no se traduce necesariamente en una mayor fortaleza organizativa
The aim of this paper is to map some of the present debates within the feminist movement in the Spanish state. In particular, we shall see that, among the different present approaches to feminism, there is a liberal feminism which, besides a particular class position, is a reflexion of the ethnocentrism of white women seeking to enjoy the privileges of adult white men, but there are also the approaches of decolonial feminism, feminism for the 99%, intersectional feminism, or queer feminism. Our analysis will also deal with the issue of how the massive presence of feminism in the streets during the key rendezvous taking place since 2018 does not necessarily translate into greater organizational strength.
El propòsit d’aquest article és cartografiar alguns dels debats actuals del moviment feminista de l’Estat espanyol. En concret, veurem que en les actuals orientacions feministes existeix un feminisme liberal que, a més d’una posició de classe, reflecteix l’etnocentrisme de dones blanques que aspiren a compartir els privilegis dels homes blancs, adults, però hi trobem també les propostes del feminisme decolonial, el feminisme del 99%, el feminisme interseccional o el feminisme queer. En la nostra anàlisi, s’hi tractarà també la qüestió de com la presència massiva al carrer, durant les cites clau que s’estan produint des de 2018, no es tradueix necessàriament en una més gran fortalesa organitzativa.
