Acceso usuarios
Francisco Guzmán Marín
La definición socio-histórica de la infancia, en sentido estricto, no constituye el reconocimiento específico del “niño”en sí mismo, dentro de la circunstancia concreta de su desarrollo bio-psico-social, sino que representa la teológica invención del infante pedagogizado, cuya preventiva rectificación óntico-moral se sustenta en la analítica decodificadora de las teorías del aprendizaje y la acción recodificadora de los dispositivos disciplinario-confesionales de la escuela, partiendo de las reflexiones de Baquero y Narodowski (2015). Aún más se trata de una estrategia ideológica que posibilita infantilizar a las clases subalternas, las personas consideradas en cuanto “incultas” y, desde luego, los pueblos de la periferia de Occidente, con lo cual se justifica tanto el tutelaje político, como la reclusión escolar de un amplio sector de la población, pues, »cualquiera que sea constituido en la posición de alumno, al margen de su edad, por defecto es situado en el “como sí” de la infancia», según exponen Baquero y Narodowsky (2015), a propósito del histórico estudio de Ariès (1992). En este sentido, el artículo representa el avance parcial de una investigación genealógica respecto del descubrimiento social del infante, el desarrollo histórico de la escuela y los procesos de formación inicial del profesorado.
The socio-historical definition of childhood, in the strict sense, does not constitute the specific recognition of the “child” in itself, within the concrete circumstance of its bio-psycho-social development, but rather represents the theological invention of the pedagogized child, whose preventive ontic-moral rectification is based on the analytical decoding of learning theories and the recodifying action of the disciplinary-confessional devices of the school, based on the reflections of Baquero and Narodowski ( 2015). Even more, it is an ideological strategy that makes it possible to infantilize the subaltern classes, the people considered "uneducated" and, of course, the peoples of the periphery of the West, which justify both political tutelage and seclusion school of a large sector of the population, therefore, »anyone who is constituted in the position of student, regardless of his age, by default is placed in the “as if” of childhood», according to Baquero and Narodowsky (2015 ), regarding the historic study by Ariès (1992). In this sense, the article represents the partial progress of a genealogical investigation regarding the social discovery of the infant, the historical development of the school and the processes of initial teacher training.
La definició socio-històrica de la infància, en sentit estricte, no constitueix el reconeixement específic del “nen” en si mateix, dins de la circumstància concreta del seu desenvolupament bio-psico-social, sinó que representa la teològica invenció de l'infant pedagogitzat, la preventiva rectificació óntico-moral del qual se sustenta en l'analítica descodificadora de les teories de l'aprenentatge i l'acció recodificadora dels dispositius disciplinari-confessionals de l'escola, partint de les reflexions de Baquero i Narodowski (2015). Encara més, es tracta d'una estratègia ideològica que possibilita infantilitzar a les classes subalternes, les persones considerades com a “incultes” i, per descomptat, els pobles de la perifèria d'Occident, amb la qual cosa es justifica tant la tutela política, com la reclusió escolar d'un ampli sector de la població, doncs, »qualsevol que sigui constituït en la posició d'alumne, al marge de la seva edat, per defecte és situat en el “com sí” de la infància», segons exposen Baquero i Narodowsky (2015), a propòsit de l'històric estudi de Ariès (1992). En aquest sentit, l'article representa l'avanç parcial d'una recerca genealògica respecte del descobriment social de l'infant, el desenvolupament històric de l'escola i els processos de formació inicial del professorat.
