Els socialistes i els comunistes davant la qüestió nacional catalana: del 1888 als temps recents

• Albert Balcells ^[1]
  1. [1] Institut d'Estudis Catalans, Barcelona
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 16, 2023, págs. 191-200
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Durant el primer terç del segle xx els socialistes no tingueren un posicionament positiu envers la reivindicació catalana d’autonomia, i la dependència de la directiva socialista a Madrid dificultà la seves expansió a Catalunya, on l’anarcosindicalisme predominà fins al 1936. Després de la unificació de socialistes i comunistes a Catalunya en començar la Guerra Civil , el partit unificat i la seva sindical esdevingueren una força central fins a la desfeta republicana de 1939. Després del règim franquista el socialisme esdevingué una força important a Catalunya fins a la seva arribada al govern de la Generalitat el 2003 i contribuí a la recatalanització del país.

• Referencias bibliográficas
  • Albert Balcells. El arraigo del anarquismo en Cataluña. Textos de 1926 a 1934. A. Redondo, Barcelona 1973.
  • Albert Balcells. «Mouvement ouvrirer et question nationale catalane de 1907 à 1936». Le Mouvement Social [París], núm. 128 (1984).
  • Albert Balcells. «Los anarquistas y la cuestión nacional catalana hasta 1939». A: Manuel Tuñón de Lara (ed.). España 1898-1936: Estructruras...
  • Jordi Sabater. Anarquisme i catalanisme. La CNT i el fet nacional català durant la Guerra Civil. Edicions 62, Barcelona 1986.
  • Josep Termes. Història del moviment anarquista a Espanya, 1870-1980. L’Avenç, Barcelona 2011, p. 250-256.
  • Manuel Lladonosa. «La CNT i la campanya per l’autonomia de 1918-1919». A: Teresa Abelló i Agustí Colomines (ed.). Josep Termes: Catalanisme,...
  • Martí Jordà. Marxisme i emancipació nacional. El referent nacional del marxisme català, fi del segle XIX - 1924. Autoedició, Girona 1997.
  • Xavier Quadrat. Socialismo y anarquismo en Cataluña. Los orígenes de la CNT (1899-1911). Ediciones de la Revista de Trabajo, Madrid 1976.
  • Joan B. Culla. El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923). Curial, Barcelona 1986.
  • Domènec Martí i Julià. Per Catalunya i altres textos. Ed. a cura de Jaume Colomer. La Magrana, Barcelona 1984.
  • Andreu Nin. Els moviments d’emancipació nacional. Barcelona 1935; Edicions Catalanes de París, París 1970; Base, Barcelona 2008
  • Andreu Nin. Catalunya, la qüestió nacional i el dret d’autodeterminació. Ed. a cura de Pelai Pagès. Tres i Quatre, València 2019.
  • Maria Dolors Capdevila i Roser Masgrau. La Justicia Social: Òrgan de la Federació Catalana del PSOE, 1910-1916. Centre d’Estudis d’Història...
  • Xavier Quadrat. «El PSOE i la qüestió nacional catalana fins a l’any 1923». L’Avenç, setembre-octubre 1977.
  • Xavier Quadrat. «El debate entre socialismo y nacionalismo de agosto de 1915». Revista de Estudios Sociales [Madrid], núm. 12-13 (1979).
  • Josep Recasens i Mercader. Què és socialisme. Reus 1931. Ed. facsímil del 1982 amb presentació de Josep Termes.
  • Josep Recasens i Mercader. Vida inquieta. Combat per un socialisme català. Ed. i notes de Pere Anguera i Albert Arnavat. Empúries, Barcelona...
  • Antoni Fabra i Ribas i Rafael Campalans. Catalanisme i socialisme: El debat de 1923. Ed. a cura de Jesús M. Rodés. La Magrana, Barcelona 1985.
  • David Ballester. Josep Comaposada: Biografia d’un socialista. Fundació Rafael Campalans, Barcelona 2005.
  • Albert Balcells. Rafael Campalans, socialisme català. Biografia i textos. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1985.
  • Andreu Mayayo. «El mite de l’URSS en el moviment nacional català: revolució i autodeterminació, 1917-1989». A: Miscel·lània d’homenatge a...
  • Antoni Rovira i Virgili. Quinze dies. Viatge a l’URSS. Edicions 62, Barcelona 1985.
  • Josep Puigsech. La Revolució Russa i Catalunya. Eumo, Vic 2017.
  • Eduard Riu-Barrera. Viatge a la Rússia soviètica. Visions catalanes de l’URSS (1920-1941). L’Avenç, Barcelona 2017.
  • Pelai Pagès. Andreu Nin: Su evolución política, 1911-1937. Zero, Madrid 1975.
  • Jordi Arquer. Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas. Panoramas Contemporáneos, Barcelona 1931.
  • Francesc Bonamusa. El Bloc Obrer i Camperol (1930-1932). Curial, Barcelona 1974.
  • Roger Arnau (Josep Benet). Marxisme català i qüestió nacional catalana (1930-1936). Edicions Catalanes de París, París 1974, 2 v.
  • Francesc Bonamusa. Andreu Nin y el movi¬miento comunista en España. Anagrama, Barcelona 1977.
  • Albert Balcells. Marxismo y catalanismo, 1930-1936. Anagrama, Barcelona 1977.
  • Antoni Monreal. El pensamiento polìtico de Joaquín Maurín. Península, Barcelona 1984.
  • Martí Jordà. Les idees d’emancipació nacional dels partits marxistes catalans, 1924-1979. Autoedició, Girona 2000.
  • Albert Balcells. «El socialismo en Cataluña durante la Segunda República. 1931-1936». A: Sociedad, política y cultura en la España de los...
  • Mercè Barceló. El pensament polític de Manuel Serra i Moret: Nació, democràcia i socialisme. Edicions 62, Barcelona 1986.
  • Ricard Alcaraz. La Unió Socialista de Catalunya (1923-1936). La Magrana, Barcelona 1987.
  • Albert Balcells. «El socialisme a Catalunya entre 1923 i 1936». A: La pàtria dels humans: Història del socialisme català. Edhasa, Barcelona...
  • Aureli Martí Bataller. España socialista: El discurso nacional del PSOE durante la Segunda República. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales,...
  • Aureli Martí Bataller. Internacionalisme o nacionalisme? Socialisme i nacionalisme als territoris de llengua catalana (1931-1936). Afers,...
  • Josep Lluís Martín Ramos. Orígens del Partit Socialista Unificat de Catalunya. 1930-1936. Curial, Barcelona 1977.
  • Miquel Caminal. Joan Comorera. Empúries, Barcelona 1984, 3 v.
  • Joan Comorera. Antologia. Ed. a cura de Miquel Caminal. La Magrana, Barcelona 1987.
  • Jordi Sabater. Anarquisme i catalanisme. La CNT i el fet nacional català durant la Guerra Civil. Edicions 62, Barcelona 1986.
  • David Ballester. Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya (1936-1939). Columna, Barcelona 1998.
  • David Ballester. L’instrument sindical del PSUC durant la Guerra Civil: la UGT de Catalunya, 1936-1939. Institut de Ciències Polítiques i...
  • Josep Puigsech. Nosaltres els comunistes catalans: El PSUC i la Internacional Comunista durant la Guerra Civil. Eumo, Vic 2001.
  • Palmiro Togliatti. Escritos sobre la guerra de España. Crítica, Barcelona 1980.
  • Manuel Serra i Moret. Ciutadania catalana. Verdaguer, Buenos Aires 1957, i Mediterrània, Barcelona 2002.
  • Andreu Mayayo i Miquel Valdés Velasco (ed.). Fons Manuel Serra i Moret (1939-1969). Cartes, articles de premsa i documents. Afers, Catarroja...
  • Carme Molinero i Pere Ysàs. Els anys del PSUC: El partit de l’antifranquisme (1936-1981). L’Avenç, Barcelona 2010.
  • Giaime Pala (ed.). EL PSU de Catalunya: 70 anys de lluita pel socialisme. Materials per a una història. Edicions d’Intervenció Cultural, Barcelona...
  • Giaime Pala. El PSUC: L’antifranquisme i la política d’aliances a Catalunya. Base, Barcelona 2011.
  • Giaime Pala. Cultura clandestina: Los intelectuales del PSUC bajo el franquismo. Comares, Granada 2016.
  • Jordi Solé Tura. Una historia optimista: Memòries. Edicions 62, Barcelona 1999.
  • Rafael Ribó. El marxisme i la qüestió nacional. Anagrama, Barcelona 1977.
  • Juan Antonio García. Historia del FELIPE (FLP, FOC, ESBA): De Julio Cerón a la Liga Comunista Revolucionaria. Centro de Estudios Políticos...
  • Ramon Alquézar. «Sota la dictadura franquista». A: La pàtria dels humans…, op. cit.
  • Pere Gabriel i Carme Molinero (ed.). Comissions Obreres de Catalunya, 1964-1989: Una aportació a la història del moviment obrer. Empúries,...
  • Pere Meroño. Història de Bandera Roja (1968-1989). Gregal, Maçanet de la Selva 2019.
  • Antoni Batista i Josep Playà. La gran conspiració: Crònica de l’Assemblea de Catalunya. Empúries, Barcelona 1991.
  • Fermí Rubiralta. Orígens i desenvolupament del PSAN (1969-1974). La Magrana, Barcelona 1988.
  • Josep Ferrer i Costa. Per l’alliberament nacional i de classe: Escrits de la clandestinitat. Dilema, Capellades 1978.
  • Jaume Fernández Calvet. Terra Lliure, 1979-1985. El Llamp, Barcelona 1986.
  • Glòria Rubiol. Josep Pallach i el Reagrupament. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1995.
  • Pere Meroño. Josep Pallach (1920-1977): Història d’un líder. Edicions 62, Barcelona 1997.
  • Isidre Molas. «Vint anys d’història del PSC». A: La pàtria dels humans…, op. cit..
  • Eugeni Giral. «Cronologia bàsica del PSC (PSC-PSOE), 1978-2002». A: La pàtria dels humans…, op. cit.
  • Gabriel Colomé. El Partit dels Socialistes de Catalunya: Estructura, funcionament i electorat (1978-1984). Edicions 62, Barcelona 1989.
  • Ester Tusquets i Mercedes Vilanova. Pasqual Maragall: El hombre y el político. Ediciones B, Barcelona 2008
  • Jaume Claret. Pasqual Maragall: Pensament i acció. RBA i La Magrana, Barcelona 2017.
  • Antoni Castells. «Catalunya dins d’Europa: nació i poder polític». A: Catalunya, nació d’Europa: 1714-2014. Vol. 3. Enciclopèdia Catalana,...
  • Miquel Àngel Velasco. Fons José del Barrio (1936-1976). Afers, Catarroja 2014.