Acceso usuarios
Victoria Robles Sanjuán 
La Transición a la democracia trajo consigo reformas en las prácticas docentes y contenidos educativos que no han sido suficientemente investigadas, y que fueron claves para la comprensión de la ruptura del régimen franquista y su modelo androcéntrico de educación. Vamos a analizar una parte de estas reformas desde la lógica de las prácticas educativas de las coeducadoras que impugnaron la educación franquista con herramientas creativas pedagógicas y de política de la cotidianeidad, buscando una escuela no sexista. En este trabajo presentaremos las experiencias coeducativas de Mercè Otero (Barcelona), Conxa Delgado y Rosa Ferrando (Valencia), en sus renegociaciones constantes con la teoría y la práctica pedagógica, que fueron transformando las aulas con técnicas dialógicas, autorreflexivas y de observación del aula.
The Transition to democracy brought with it reforms in teaching practices and educational content that have not been enough investigated, and that were key to understanding the breakdown of the Franco regime and its androcentric model of education. In this paper we will present and analyze the coeducational experiences of Mercè Otero (Barcelona), Conxa Delgado and Rosa Ferrando (Valencia), in their constant renegotiations with pedagogical theory and practice, which were transforming classrooms with dialogical, self-reflection and classroom observation techniques.
La Transició a la democràcia va comportar reformes en les pràctiques docents i continguts educatius que no han estat prou investigades, i que van ser claus per a la comprensió del trencament del règim franquista i del seu model androcèntric d’educació. Analitzarem una part d’aquestes reformes des de la lògica de les pràctiques educatives de les coeducadores que van refutar l’educació franquista amb eines creatives pedagògiques i de política de la quotidianitat, cercant una escola no sexista. En aquest treball presentarem les experiències coeducatives de Mercè Otero (Barcelona), Conxa Delgado i Rosa Ferrando (València), en les seves renegociacions constants amb la teoria i la pràctica pedagògica, que van anar transformant les aules amb tècniques dialògiques, autoreflexives i d’observació de l’aula.
