Macerata, Italia
La organización escolar en Eritrea fue bipartita durante todo el período colonial italiano: escuelas para italianos y escuelas para nativos. La estructura separatista de la vida social colonial se vio amenazada por los italo-eritreos. Los meticci creaban ambigüedad porque eran en parte italianos, en parte africanos. ¿A qué escuelas podrían ir los italo-eritreos? ¿A las para italianos? ¿A las para nativos? Hasta 1939 pocos meticci, reconocidos por su padre italiano, tenían derecho a asistir a escuelas para italianos. Los italo-eritreos también podrían recibir una educación italiana en internados dirigidos por misioneros católicos. Estos servicios educativos también estaban abiertos a los meticci no reconocidos. Durante la segunda mitad de los años treinta, la política colonial hacia los ítalo-eritreos adquirió un carácter segregacionista. Este cambio se produjo bajo la influencia del racismo biológico fascista: los meticci eran considerados la manifestación de la degradación biológica ya que tenían sangre africana en sus venas. Por lo tanto, no podían ser tratados como italianos: eran africanos. En consecuencia, la ley núm. 822 del 13 de mayo de 1940 negó a los ítalo-eritreos el acceso a las escuelas para italianos y prohibió los institutos educativos misioneros destinados específicamente a los meticci. Las personas de «raza» mixta solo eran admitidas en las escuelas para nativos.
L’organització escolar a Eritrea va ser bipartida durant tot el període colonial italià: escoles per a italians i escoles per a nadius. L’estructura separatista de la vida social colonial estava amenaçada pels italo-eritreus. Els meticci creaven ambigüitat perquè eren en part italians, en part africans. A quines escoles podrien anar els italo-eritreus? A les per a italians? A les per a nadius? Fins a 1939 pocs meticci, reconeguts pel seu pare italià, tenien dret a assistir a escoles per a italians. Els italoeritreus també podrien rebre una educació italiana en internats dirigits per missioners catòlics. Aquests serveis educatius també estaven oberts als meticci no reconeguts. Durant la segona meitat dels anys trenta, la política colonial cap als ítalo-eritreus va adquirir un caràcter segregacionista. Aquest canvi es va produir sota la influència del racisme biològic feixista: els meticci eren considerats la manifestació de la degradació biològica ja que tenien sang africana a les venes. Per tant, no podien ser tractats com a italians: eren africans. En conseqüència, la llei núm. 822 del 13 de maig de 1940 va negar als ítalo-eritreus l’accés a les escoles per a italians i va prohibir els instituts educatius missioners destinats específicament als meticci. Les persones de «raça» mixta només eren admeses a les escoles per a nadius.
School organization was bipartite in Eritrea throughout the Italian colonial period: schools for Italians and schools for natives. The separatist structure of colonial social life was threatened by the presence of Italian Eritreans. The Meticci created ambiguity because they were partly Italian partly African. What schools could Italian Eritreans go to? To those for Italians? To those for natives? Until 1939, the few meticci acknowledged by the Italian father had the right to attend schools for Italians. Italian Eritreans could also receive an Italian education in boarding schools run by catholic missionaries. These facilities were also open to unacknowledged meticci. During the second half of the 1930s colonial policy towards Italian Eritreans assumed a segregational character. This change took place under the influence of fascist biological racism: meticci were considered the manifestation of biological degradation since they had African blood in their veins. They therefore could not be treated as Italian: they were African. Consequently, law no. 822 of 13 May 1940 denied Italian Eritreans access to schools for Italians and banned missionary boarding schools specifically designed for outcasts. Mixed «race» people were allowed only to attend schools for natives.